Txuvaix: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +')
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
Línia 38:
El txuvaix, almenys teòricament, és cooficial amb el rus. El seu ensenyament és obligatori tres hores a la setmana en els 11 cursos del sistema escolar. En els pobles, on hi viu prop de la meitat de la població, és freqüent que sigui la llengua d'ensenyament en els primers cursos escolars. A la capital només el rus és la llengua vehicular de l'escola. L'administració funciona exclusivament en rus i el txuvaix s'hi utilitza només de manera informal. Fora de la república, on viuen prop de la meitat dels txuvaixos, el txuvaix s'ensenya en escoles rurals de [[Tatarstan]] i [[Baixkortostan]], a més a més del [[tàtar]] i el [[baixkir]], respectivament. En les regions sense l'estatut de república els txuvaixos no gaudeixen de gaires facilitats culturals, fins i tot en les parts de les províncies d'[[Província d'Uliànovsk|Uliànovsk]] i de [[Província de Samara|Samara]] on la població txuvaixa hi està assentada des de fa segles i és semblant en nombre a la de Tatarstan i Baixkortostan.
 
Amb l'arribada de la [[perestroika]] es van crear noves institucions educatives, en col·laboració amb institucions turques, alemanyes i franceses, algunes de les quals van ser tancades posteriorment per les autoritats com l'anomenat "liceu turc" de la capital, on s'ensenyava en txuvaix i turc. Pel 1985 la llengua escrita estava en perill, ja que el 40 % dels nens txuvaixos no en rebien cap formació. Els cens de 1989 mostra que la transmissió intergeneracional a la ciutat era de prop d'un 30%, el més baix, de llarg, dels pobles de llengua turquesa de Rússia amb república pròpia. La tassa de transmissió intergeneracional entre la població rural era de prop del 85%. <ref>Baskakov, A. N.; Nasyrova, O. D. "Sociolingvističeskie problemy tjurskix narodov Rossijskoj Federacii". En: V. Ju. Mixal'čenko, T. B. Krjučova (red). ''Jazyki Rossiskoj Federacii i novogo zarubež'ja''. Moscou, RAN, 2000.</ref> Com a resultat d'aquest procés de [[substitució lingüística]] els cens rus de 2010 indica un descens de 300.000 parlants en relació a l'anterior, de 2002. L'assimilació ètnica també molt notòria, amb un retrocés del 12% del nombre de persones que s'han declarat de nacionalitat txuvaixa. Aquesta baixada s'ha produït, sobretot, fora dels límits de la República de Txuvàixia (17%), tot i que també allà el descens ha estat de més del 8%.
 
També hi ha la ''Çăvaş Akademi Dram Teatrĕ'' (Acadèmia Txuvaixa de Teatre i Drama), ''Şamraksen Teatrĕ, Operăpa Balet Teatrĕ'' (Teatre d'Òpera i Ballet), ''Pukani Teatrĕ, Vırıs Drama Teatrĕ'', etc. Hi ha 752 llibreries públiques, 974 cinemes, 11 museus i tres orquestres. La ràdio emet en rus i txuvaix, i la televisió, en txuvaix a determinades hores del dia.