Escultura del Renaixement: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica |
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
||
Línia 30:
=== Tècniques ===
[[Fitxer:Giambologna raptodasabina.jpg|thumb|200px|''[[Rapte de les sabines]]'', del escultor de [[Giambologna]], on la composició es mostra amb el moviment d'espiral o ''serpentinata'']]
La tècnica de la talla de marbre es va recuperar en el Renaixement amb la perfecció que havia tingut durant el període clàssic. Des del Renaixement es va utilitzar el trepant manual per eliminar la pedra fins a una certa profunditat. Aquesta eina s'utilitzava tant si es feia l'escultura en talla directa, com de vegades havia fet [[Miquel Àngel]], com si s'utilitzava el passat de punts d'un model realitzat en guix, com normalment feien artistes com [[Giambologna]], de qui s'aprecien els punts marcats a moltes de les seves escultures. [[Donatello]] va emprar el mètode grec de treballar el bloc en rodó, tanmateix Miquel Àngel ho tallava des d'un costat.<ref name="His">Historia Universal del Arte:Tomo 8 (1984), Madrid, Sarpe ISBN 84-7291-596-4</ref> Així ho va descriure Benvenuto Cellini: {{cita| El millor mètode emprat mai per Miquel Àngel després d'haver dibuixat la [[perspectiva]] principal al bloc, va començar a arrencar el marbre d'un costat com si tingués la intenció de treballar un relleu i, així, pas a pas, treure la figura completa.<ref>Hodson (2000), pàg.42</ref>}}
Per a les obres en [[bronze]] es necessitava la realització de l'obra prèviament en [[argila]] o en [[cera]] ([[cera perduda]]) per a la seva posterior [[fosa (metal·lúrgia)|fosa]]; després se cisellava per suprimir els possibles defectes de la fosa, es polia la superfície amb abrasius i de gust de l'escultor s'afegien les pàtines.<ref name="His" />
Línia 78:
[[Jacopo della Quercia]] (mort el [[1438]]) és el tercer gran escultor d'aquesta escola florentina i l'únic del grup que no és natural de Florència sinó de [[Siena]]. Pertany a la generació de Ghiberti. El seu estil és grandiloqüent i massiu, per contrast amb l'estil detallat de Ghiberti. La seva obra mestra va ser la portada central de Sant Petronio, a [[Bolonya]], que va començar el [[1425]]. Es tracta d'una sèrie de [[relleu]]s representant el [[Gènesi]] i la infància de Jesús, amb busts de profetes i la imatge de la Mare de Déu. Als seus relleus domina la monumentalitat i el tractament de musculoses figures, anticipant-se a l'estil de Miquel Àngel. Jacopo della Quercia és l'autor de la Font Gaia de Siena, de les tombes d'Ilaria del Caretto a Luca i de Galeazzo Bentivoglio a Bolonya.<ref>Beck, James (1992) pàg. 797</ref>
El grup de la família de la Robbia està encapçalat per [[Luca della Robbia]] (mort el [[1482]]), que es va dedicar quasi per complet al tractament de la infantesa i joventut de la figura femenina. Luca va crear escola on va introduir la tècnica de la [[terrissa]] vidriada, que va anar apareixent als més diversos temes, des del petit [[relleu]] fins al [[retaule]] amb copioses figures. També va treballar en marbre i en bronze. Andrea della Robbia, nebot de Luca, va ser el millor dotat dels seus seguidors.<ref name="dai"/> És l'autor dels medallons circulars de nens llaurats al Spedale degli Innocenti de Florència. L'últim del grup va ser Giovanni della Robbia, que no només era escultor, sinó també decorador i, de vegades, terrissaire.<ref>Era el tercer fill d'[[Andrea della Robbia]]. [[Giorgio Vasari |Vasari]] a les seves biografies el considera el menys dotat del grup. Quan el 1525 els seus germans van abandonar el taller familiar per anar a treballar a altres ciutats, Giovanni ho va mantenir en actiu.</ref>
[[Fitxer:Mazzoni Compianto Modena.jpg|thumb|300px|''Plor sobre Crist mort'' de [[terracota]] pintada per Guido Mazzoni]]
[[Andrea del Verrocchio]] (1435-1488) va estar molt influït per les obres de Donatello fins al punt de repetir algun dels seus temes, com el ''David'' a [[Florència]] o l'''estàtua eqüestre del condottiere Colleone'' a [[Venècia]] (ambdues de [[bronze]]). Verrocchio es caracteritza pel seu profund estudi [[anatomia humana|anatòmic]]. [[Antonio Pollaiuolo]] va ser també un bon representant florentí de la interpretació de l'energia corpòria i del moviment violent. La seva obra mestra en aquest estil és ''Hèrcules i Anteu'', guardada al [[Museu del Bargello]]. [[Agostino di Duccio]] (1418-1481) va ser també un seguidor de Donatello, imitant el seu famós ''[[Stiacciato]]'', sobretot a la decoració de la [[façana]] de l'oratori de Sant Bernardino a [[Perusa]] i al temple Malatestiano de [[Rimini]].<ref>Geese, Uwe (1999) pàg. 190</ref>
| |||