Andrea Solario: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Corregit: era net del > era nét del |
||
Línia 16:
En aquests anys realitzà algunes obres d'alta qualitat gràcies al seu aprenentatge venecià, que li donen una posició autònoma. Entre d'altres destaquen la "Crucifixió" i "El cap de Joan Baptista" ([[1503]]) tots dos actualment al Louvre; un conmovedor "Enterrament" ara dins la col·lecció de Samuel Kress a la [[National Gallery of Art]] a [[Washington DC]] i el "Retrat de Joan Cristoforo Longoni" a la [[National Gallery de Londres]].
El governador [[Carles II d'Amboise de Chaumont]] era
Després del seu retorn a [[Milà]], Solario va anar a [[Roma]] i [[Nàpols]] el [[1513]], per tornar a casa el [[1515]], quan va pintar l'''[[Ecce Homo]]'', una "Mare de Déu amb el Nen" i el "Descans en la fugida a Egipte", els tres actualment al Museu Poldi Pezzoli, mentre que "Mare de Déu del clavell" es conserva a la Pinacoteca de Brera. Una altre dels seus ''"Ecce Homo"'' és a la Universitat d'Oxford dins de l'Ashmolean Museu. Va contactar, a continuació, amb la pintura del nord, especialment els flamencs. Destaquen dels darrers anys el "Retrat del canceller Morone" (Col·lecció Gallarati Scotti), el "Crist amb la creu" a la [[Galeria Borghese]] de Roma i la "La benedicció de Crist" ubicat al Metropolitan Museum of Art de [[Nova York]], inspirat en el prototip de Bergognone pintat per a la sala capitular de Santa Maria della Passione a Milà.
| |||