Musafírides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: cap el 970 > cap al 970
m Corregit: era net d > era nét d
Línia 98:
Va deixar hereu al seu germà Wahsudan però es va oblidar d'anul·lar el testament a favor dels seus tres fills grans Djustan, Ibrahim i Nasir (el petit Kay Khusraw ben Marzuban no hi fou inclòs). Els caps militars van reconèixer a aquestos fills. Djustan finalment fou reconegut com a únic emir però només li va interessar el seu harem. El general Djustan ben Sharmazan es va revoltar a [[Urmia]] i va proclamar a Ibrahim, amb el qual va ocupar [[Maragha]]. El [[960]] es va rebel·lar a [[Gilan]] el nét del califa Al-Muktafi, de nom Ishak ben Isa, que es va proclamar califa amb el nom de Al-Mustadjir billah, però Ibrahim i el general Djustan el van derrotar el Mukan ([[Mughan]]). Wahsudan va donar suport a Nasir, el tercer germà (que fins llavors era favorable a Djustan que romania senyor d'una part dels dominis). Djustan i Nasir van anar a Shamiran convidats per Wahsudan, però allí foren traïdorament empresonats i Wahsudan va enviar a l'Azerbaidjan al seu fill Ismail ben Wahsudan. Mentre Ibrahim, que governava a [[Dwin]], a [[Armènia]], va simular un atac a Shamiran el [[961]] i Wahsudan va fer matar els presoners. Però Ismail va morir a Ardabil i Ibrahim va poder reunificar les possessions musafírides i va atacar Shamiran, d'on Wahsudan va fugir cap al [[Daylam]]. Però el seu general Sharmazan ben Mishki va derrotar a Ibrahim, que, abandonat pel seu exèrcit, va haver de refugiar-se amb el seu cunyat buwàyhida Rukn al-Dawla (casat amb una germana). Així Wahsudan tornava a recuperar el poder però Rukn al-Dawla va donar un exèrcit a Ibrahim sota comandament del seu ministre Ibn al-Amid, que va reinstal·lar a Ibrahim i el va ajudar a sotmetre els kurds i a Djustan ben Sharmazan que s'havia fet amb part del poder i Wahsudan només va conservar el Tarum, [[Zandjan]], [[Abhar]] i [[Suhraward]] (els tres districtes darrers conquestes que havia fet Wahsudan); potser inclòs va perdre Tarum per algun temps. Ibn al-Amid fou cridat a Rayy i els afers van començar a anar malament. Vers el [[979]] Ibrahim fou enderrocat per els emirs [[rawwàdides]] que governaven a [[Tauris]] o Tabriz. Abul Haidja ben Ibrahim va conservar el poder a Dwin (a l'única font armènia disponible, Esteve Asolik, l'esmenta com Ablhadj Delmastani) i va fer una expedició a Armènia el [[892]] cridat pel rei Mushel de [[Kars]], però fou rebutjat per profanar esglésies; llavors va ser derrotat per Abu Dulaf al-Shaybani (a Esteve Asolik Abutlup), emir de [[Goltn]] (amb capital a Orduad o [[Ordubad]]) que va ocupar Dwin. El rawwàdida Abul Haidja Husayn (a [[Esteve Asolik]] se'l esmenta com Abhladj ben Rovd, emir de l'[[Atrapatakan]], és a dir de l'[[Atropatene]]), va derrotar a Abu Dulaf i li va prendre Salar, Goltn amb Ordubad i Dwin el [[987]]. Abu Dulaf va anar a Armènia i Bizanci buscant ajuda per recuperar el poder fins que fou assassinat pel seu criat quan era a la província armènia d'[[Uti]].
 
Wahsudan va retenir amb problemes el poder a Tarum i a les conquestes que havia fet a la regió (Zandjan, Abhar i Suhraward) i va morir el [[966]]. El seu fill Ismail ben Wahsudan el devia succeir. El [[989]] va morir el seu germà Nuh ben Wahsudan i va deixar un fill infant de nom probablement Djustan. L'emir buwàyhida Fakhr al-Dawla va anar a Shamiran, la va ocupar i va deposar al jove Djustan i es va casar amb la seva mare i viuda de Nuh. A la mort de Fakr al-Dawla, un jove emir de nom Ibrahim ben Marzuban ben Ismail ben Marzuban, que era netnét d'Ismail ben Wahsudan i besnét de Wahsudan, es va apoderar de la fortalesa de [[Sardjihan]] i del Tarum i va restablir el domini familiar que va engrandir notablement i el [[1020]] dominava Kazwin. El [[1022]] Mamhmud de [[Gazni]] va ocupar Rayy i va enviar contra els musafírides al daylàmita Kharamil, però no va obtenir resultats i Mahmud va retornar al [[Khurasan]] el [[1029]]; però el fill de Mahmud, Masud, després de provar-ho militarment, va capturar a Ibrahim mitjançant un parany. Però el fill d'Ibrahim, anomenat "el Salar de Tarum" va conservar Sardjihan, i el [[1037]] dominava altre cop els dominis paterns. Aquest fill era probablement el mateix Djustan ben Ibrahim del que parla amb elogi el viatger i historiador Nasir-i-Khusraw el [[1045]], i que diu que portava els títols de "Marzuban al-Daylam Gil-i-Gilan (Djil-i-Djilan) Abu Salih mawla amir al-muminim".
 
El [[1062]] Tarum, governat per un príncep de nom Musafir, va haver de pagar tribut a [[Toghril Beg I]]. Algun temps després se suposa que les seves fortaleses foren ocupades per els [[ismaïlites]] d'[[Alamut]].