Hamdànides: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "del imperi" |
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
||
Línia 4:
== Orígens ==
El seu ancestre fou Taghlib i el seu ancestre immediat fou Adi ibn Ussama. Però el primer del
==Primers hamdànides ==
Línia 14:
El seu fill Hasan fou destituït del govern de Mossul, però va poder conservar el govern d'algunes fortaleses a l'esquerra del [[Tigris]]; no obstant fou nomenat governador de Mossul el [[930]], i encara que el va perdre diverses vegades sempre el va recuperar fins que el [[967]] fou deposat pels seus fills. Va rebre el títol de ''Nasir al-Dawla'' (Defensor de la dinastia) amb el que és conegut ([[Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]]). Va morir el [[969]].
[[Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar]], el fill gran va assolir el poder el [[967]] però es va enfrontar amb el seu germà Hamdan, únic dels germans que s'havia oposat a la destitució del pare. Després es va enfrontar al [[buwàyhida]] Bakhtiyar, emir al-umara (primer ministre) a Bagdad ([[973]]-[[974]]) i després amb Adud al-Dawla, successor de Bakhtiyar ([[977]]-[[978]]); aquest darrer el va derrotar i va ocupar Mossul i el va fer fugir cap a [[Palestina]], on va morir en una batalla per ocupar els dominis
Després de la mort d'Adud al-Dawla el poder al [[Diyar Mudar]] va passar al kurd Badh o Badr.
== Llista d'emirs hamdànides de Mossul ==
Línia 47:
Un altre germà, Dhul Karnayn ben Hasan, va entrar al servei del fatimita i fou governador de [[Damasc]] el [[1010]].
Un
== Emirs Hamdànides d'Alep ==
[[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan|Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] (que després va rebre el títol de ''Sayf al-Dawla'' que vol dir "espasa de la dinastia") era germà de [[Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] de [[Mossul]] i des
però aquests territoris foren sotmesos per l'emir d'Egipte Al-Ikhshid vers el 940. Els va reconquerir amb ajut de son germà el 944. L'[[octubre]] del [[944]] va entrar a Àlep. Va haver de lluitar contra Al-Ikhshid però aquest va morir i el [[947]] es va fer una pau definitiva entre Ali i Unudjur (successor d'al-Ikhshid) pel qual Alep, [[Homs]] (Hims) i [[Kinnasrin]] li eren reconeguts junt amb el territori dels [[Awasin]] (la marca fronterera amb Bizanci que havia conquerit el [[946]]) i el Diyar Bakr i gran part del Diyar Mudar que governava teòricament per compte de son germà. Així va sorgir l'emirat hamdànida d'Alep, formalment supeditat al de Mossul però en la pràctica independent.
A partir del [[962]]
El va succeir el seu fill [[Saad al-Dawla Abul Maali Sharif]] que va haver d'oscil·lar entre
Lulu va enviar a l'exili el [[1004]] als fills de Said al-Dawla, Abul Hasan Ali i Abul Maali Sharif, que van anar a Egipte; un altre fill, Abul Haydja, es va escapar disfressat de dona, i va arribar a territori bizantí. Després Abul Haydja va intentar ocupar Alep però no va reeixir i finalment va passar al servei de l'Imperi. Lulu va assolir el mateix el poder, sota una forta dependència fatimita i va morir el [[1008]]. El seu fill Mansur fou poc mes que un governador fatimita.
|