Hamdànides: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: "del imperi"
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 4:
 
== Orígens ==
El seu ancestre fou Taghlib i el seu ancestre immediat fou Adi ibn Ussama. Però el primer del quequal es tenen dades històriques fou Hamdan ben Hamdan ben al-Harith que el [[868]] lluitava amb altres [[taghlibites]] (ancestre Taghlib) contra els [[kharigites]] a la [[Al-Jazira|Djazira]] i després es va passar al bàndol rebel ([[880]] i després del [[885]]) i fou conegut com al-Shari. Vers el 892 o 893 dominava algunes fortaleses de la Djazira com [[Mardin]] i de la riba esquerra del Tigris, com Ardumusht. El [[895]] el califa Mutamid va ocupar Mardin que Hamdan va evacuar. Llavors es va dirigir a Ardumusht i quan les forces del califa s'hi van presentar, Hamdan va deixar el comandament al seu fill Husayn i va fugir. Husayn es va sotmetre al califa. Hamdan, després de ser perseguit un temps, fou capturat i empresonat.
 
==Primers hamdànides ==
Línia 14:
El seu fill Hasan fou destituït del govern de Mossul, però va poder conservar el govern d'algunes fortaleses a l'esquerra del [[Tigris]]; no obstant fou nomenat governador de Mossul el [[930]], i encara que el va perdre diverses vegades sempre el va recuperar fins que el [[967]] fou deposat pels seus fills. Va rebre el títol de ''Nasir al-Dawla'' (Defensor de la dinastia) amb el que és conegut ([[Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]]). Va morir el [[969]].
 
[[Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar]], el fill gran va assolir el poder el [[967]] però es va enfrontar amb el seu germà Hamdan, únic dels germans que s'havia oposat a la destitució del pare. Després es va enfrontar al [[buwàyhida]] Bakhtiyar, emir al-umara (primer ministre) a Bagdad ([[973]]-[[974]]) i després amb Adud al-Dawla, successor de Bakhtiyar ([[977]]-[[978]]); aquest darrer el va derrotar i va ocupar Mossul i el va fer fugir cap a [[Palestina]], on va morir en una batalla per ocupar els dominis delde l'emir de [[Ramla]].
 
Després de la mort d'Adud al-Dawla el poder al [[Diyar Mudar]] va passar al kurd Badh o Badr. El L'emir buwàyhida Samsan al-Dawlah, per evitar que estengués el seu poder a la resta del Djazira, va donar el Diyar Mudar i el [[Diyar Rabia]] als hamdànides Abu Abd Allah Husayn ben Hasan i Abu Tahir Ibrahim ben Hasan ([[989]]), germans de Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan. Amb l'ajut dels [[Ukayl |Banu Uqayl]], aliats de son germà, van intentar ocupar Mossul, en mans de Badh, Husayn va matar a Badh en un combat a la regió de Balad ([[990]]), però el nebot de Badh, Abu Ali ben Marwan (emir dels Marwànides) va continuar la lluita i va derrotar els dos germans i va fer presoner a Husayn (si bé el va alliberar per la intervenció del califa fatimita, que després el va acollir als seus dominis i li va donar el govern de Tir el [[997]]). Abu Tahir Ibrahim es va barallar amb l'emir dels Banu Ukayl, Muhammad que el va detenir i el va fer matar ([[992]]). Els Banu Ukayl van ocupar Mossul vers [[993]] i van establir la dinastia [[ukàylida]].
 
== Llista d'emirs hamdànides de Mossul ==
Línia 47:
Un altre germà, Dhul Karnayn ben Hasan, va entrar al servei del fatimita i fou governador de [[Damasc]] el [[1010]].
 
Un netnét de Abu Abd Allah Husayn ben Hasan, de nom Husayn Abu Muhammad titulat ''[[Nasir al-Dawla ibn Hamdan|Nasir al-Dawla]]'' fou un destacat general a [[Egipte]] on fou governador de [[Regió de Síria|Síria]], i després va estar al [[Caire]] durant els disturbis del [[1065]] i següents i va arribar a ser amo absolut de la ciutat; va intentar restablir la sobirania [[abbàssida]] i va treure tot el poder al califa [[fatimita]], però va morir en un complot el [[1067]] junt amb son germà Fakhr al-Arab.
 
== Emirs Hamdànides d'Alep ==
 
[[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan|Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] (que després va rebre el títol de ''Sayf al-Dawla'' que vol dir "espasa de la dinastia") era germà de [[Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] de [[Mossul]] i des eldel [[936]] governava Diyar Bakr i part del Diyar Mudar,
però aquests territoris foren sotmesos per l'emir d'Egipte Al-Ikhshid vers el 940. Els va reconquerir amb ajut de son germà el 944. L'[[octubre]] del [[944]] va entrar a Àlep. Va haver de lluitar contra Al-Ikhshid però aquest va morir i el [[947]] es va fer una pau definitiva entre Ali i Unudjur (successor d'al-Ikhshid) pel qual Alep, [[Homs]] (Hims) i [[Kinnasrin]] li eren reconeguts junt amb el territori dels [[Awasin]] (la marca fronterera amb Bizanci que havia conquerit el [[946]]) i el Diyar Bakr i gran part del Diyar Mudar que governava teòricament per compte de son germà. Així va sorgir l'emirat hamdànida d'Alep, formalment supeditat al de Mossul però en la pràctica independent.
 
A partir del [[962]] elels bizantins li van arrabassar la [[Cilícia]] i altres possessions i el [[963]] van arribar a Alep. El [[965]] van completar la conquesta de Cilícia i Sayf al-Dawla va morir a Alep d'un atac d'hemiplegia, el [[febrer]] del [[967]], amb 51 anys.
 
El va succeir el seu fill [[Saad al-Dawla Abul Maali Sharif]] que va haver d'oscil·lar entre el bizantins ([[982]]-[[986]]) i fatimites ([[986]]-[[991]]) per poder conservar el poder. Va morir el [[991]] quan anava a iniciar una guerra contra els fatimites. El va succeir el seu fill [[Said al-Dawla Said Abul Fadail]] que va passar el seu regnat enfrontat amb els fatimites i rebent ajut de Bizanci. El [[1001]] Bizanci va fer les paus amb els fatimites i llavors l'emir va haver de reconèixer al califa. El [[1002]] fou assassinat pel seu sogre i visir [[Lulu]] que va assolir ell mateix el poder junt amb el fill [[Murtada al-Dawla Mansur ben Lulu]] durant dos anys com a regent de dos fills delde l'emir deposat.
 
Lulu va enviar a l'exili el [[1004]] als fills de Said al-Dawla, Abul Hasan Ali i Abul Maali Sharif, que van anar a Egipte; un altre fill, Abul Haydja, es va escapar disfressat de dona, i va arribar a territori bizantí. Després Abul Haydja va intentar ocupar Alep però no va reeixir i finalment va passar al servei de l'Imperi. Lulu va assolir el mateix el poder, sota una forta dependència fatimita i va morir el [[1008]]. El seu fill Mansur fou poc mes que un governador fatimita.