Diferència entre revisions de la pàgina «Regne de Toledo»

m
Corregit: cap l'oest > cap a l'oest
m (Corregit: demandat fora declarat > demandat fos declarat)
m (Corregit: cap l'oest > cap a l'oest)
De Mèrida, Mussa es va dirigir a Toledo rebent arreu la submissió dels magnats, senyors i ciutats, obligant-se a ser fidels al valí d'Hispània, a no conspirar amb els seus enemics, i a pagar un tribut anual per cada súbdit cristià; en canvi se'ls respectaven els dominis i la llibertat de religió, i les esglésies no podrien ser cremades. Els ''comes'' i ''duces'' que se sotmetien rebien les terres dels magnats lleials a Roderic, i les terres reials visigodes serien donades, si el califa acceptava el país, als que havien participat en la conquesta, menys la cinquena part pel califa. Els impostos recaptats serien per a Mussa, que enviaria la cinquena part al califa. A l'arribar Mussa a Toledo el va rebre, entre d'altres, [[Oppas]], germà del rei Àquila. Molts magnats gots van fugir de la ciutat en saber que Mussa no venia com a aliat sinó com a conqueridor. Segurament l'any següent, el [[714]], Mussa va pujar cap al riu [[Ebre]], i després d'ocupar per la forçà [[Ocilis]], va arribar fins a [[Saragossa]], que va ocupar sense lluita i on va rebre la submissió de [[comte Cassi|Cassi]] i es va conèixer que Àquila, a Damasc, havia renunciat a la corona i al regne i l'havia cedit al califa a canvi d'ésser reconegut ''comes'', recobrar els seus béns, segurament expropiats per Roderic, i de tres mil hisendes. Aquest va ésser el títol jurídic en què es va fonamentar el domini musulmà a Hispània, i des de llavors Mussa va ser realment valí. Els gots no ho van acceptar i van elegir un nou rei, anomenat [[Ardó]].
 
Mussa va marxar contra l'est del país, i en aquest context s'hauria de situar l'atac i destrucció de [[Tarraco]], on Àquila primer i segurament després Ardó, tenien molts partidaris. Potser aquesta ferotge resistència va fer desistir a Mussa de seguir cap a [[Narbona]], capital d'Ardó. Llavors Mussa va fer el seu avanç cap a l'oest. Conquerí [[Seguia]], però les terres no van ser distribuïdes entre els soldats, després de deduir la cinquena part del tresor. Es desconeixen els motius de Mussa per aquest perdó però suposant-se que anava dirigit als vascons que vivien a la ciutat, perquè després va penetrar a terres vascones, però el país era tant pobre i la gent anava despullada que Mussa en va sortir ràpidament després de rebre una submissió més que teòrica. D'allí va passar al territori de la depressió vasca, i a [[Cantàbria]], on els magnats locals es van sotmetre ràpidament, passant llavors a [[Galícia]] on tampoc va trobar resistència.
 
El setembre del [[714]] Mussa i [[Tàriq ibn Ziyad]] van passar cap al Sud de la península amb el tresor reial visigot, des d'on van embarcar cap a Ifríqiya on posteriorment havien de viatjar cap a [[Damasc]] per donar comptes de la seva missió. El comte Casi abans esmentat, viatjava amb Mussa juntament amb altres magnats. Mussa va arribar a [[Damasc]] poc abans de la mort del califa Al-Walid (que va morir a començaments del [[715]]). El govern d'Hispània, amb seu a [[Sevilla]], va quedar confiat a Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, fill de Mussa, que es va casar amb [[Egilo]], vídua del rei Roderic.
1.123.232

modificacions