Revisió del 14:32, 18 maig 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: composat > compost ← Edició anterior		Revisió del 10:18, 25 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: a par de > a part de Edició següent →
Línia 4: Els condensadors electrolítics poden tenir molta [[capacitància]], permitent la construcció de filtres de molt baixa freqüència El principi del condensador electrolític va ser descobert l'any 1886 per [[Charles Pollak]], com a ~~par~~part de la seva recerca de l[['anodització]] de l'[[alumini]] i altres metalls. Pollack descobrí que degut al fet que la capa d'òxid d'alumini produïda era molt prima, hi havia molta capacitància entre l'alumini i la solució de l'[[electròlit]]. Va trobar que el [[perborat de sodi]] (borax) permetia la creació de la capa d'òxid d'alumini sense atacar-la després quan la tensió s'eliminava. Va obtenir una patent per al condensador electrolític d'alumini l'any 1897 ==Aplicacions== La primera aplicació pràctica d'aquesta tecnologia va ser en els condensadors d'arrancada dels motors de corrent alterns, ja que la majoria dels condensadors elèctrics són polaritzats, és a dir que només poden funcionar amb corrent continu, però fent servir diverses plaques d'alumini anoditzat, i intercalant-hi l'electròlit de borax, és possible fer un condensador que pugui ser usat en sistemes de corrent altern.

Condensador electrolític: diferència entre les revisions