Via d'administració: diferència entre les revisions

Se solen utilitzar per a descostrar ferides o lesions dèrmiques. S'utilitza l'etanol al 10% a què se li pot afegir glicerina al 5% . L'etanol pot causar coïssor, per la qual cosa es desaconsella en regió genital i cara. Una forma especial serien les ''pinzellacions secants'' de la farmacopea alemanya, que són en realitat '''locions agitables''', constituïdes a parts iguals en pes de pols i liquido, encara que són una mica més cosmètiques amb una proporció una mica inferior de pols. A aquestes locions se'ls pot afegir principos actius en forma de líquid o de pols. Les indicacions són les mateixes que les de les pols (veure després), ja que en realitat el que es busca és el dipòsit d'aquests sobre la pell en evaporar-se el líquid de la formulació.<ref name="Dulanto"/>

Són preparacions líquides, acolorides (d'on el seu nom), resultat de la barreja d'hidroalcoholes amb drogues seques a temperatura ambient. Les seves propietats depenen del fàrmac afegit, encara que en lineas generals són antisèptiques i antipruriginoses. El més habitual sol ser l'ús de solucions d'etanol, èter o cloroform amb productes com el mentol, fenol, fucsina, eosina, violeta de genciana o brees. Si en reeixuguen massa es pot afegir oli de ricí a l'1% . Se solen administrar una vegada al dia i es retiren les restes l'endemà abans de la nova aplicació.

# Proporcionar aïllament tèrmic.<ref>Insalud. ''Guia pràctica clínica: selecció i utilització de medicaments en les residències geriàtriques'' . 2000. Espanya Disponible en [http://www.imsersomayores.csic.es/documentos/documentos/cam-guiafarmacogeriatrica-01.pdf]</ref>

;[[Pegat transdèrmic|Pegats transdèrmics]]: Forma galènica consistent en un reservori amb principi actiu que s'allibera lentament en aplicar-lo sobre la pell. Es persegueix que el fàrmac passi a la circulació sistèmica a través de la pell i no l'activitat del fàrmac a la pròpia pell. Aquests pegats proporcionen nivells plasmàtics terapèutics constants del fàrmac, sempre que la pell romangui intacta.<ref name="Fernando " >Marcotegui Ros, F. ''Sistemes terapèutics transdèrmics''. Butlletí d'informació farmacoterapéutica de Navarra. Vol 1 núm. 3. 1993. Disponible en [http://www.cfnavarra.es/WebGn/Sou/publicac/Bj/textos/v1n3.htm#top]</ref> Encara que relativament recents,<ref>{{citar ref-web|url = http://www.fda.gov/bbs/topics/ANSWERS/ANS00834.html|títol= FDA approves scopolamine patch to prevent peri-operative nausea|editorialeditor= [[Food and Drug Administration]]|consulta= 12 febrerofebrer 2007}}</ref> tenen nombroses indicacions i són objecte de contínua investigació.<ref> Rodriguez, R., Daza, PÀG. i Rodriguez, M. F. ''Ús de buprenorfina transdèrmica en l'alleujament del dolor per càncer.'' Rev. Col. Anest. [online]. Oct. /Dec. 2006, vol.34, no.4 [revisada el 10 d'octubre de 2008], p.253-257. Disponible en [http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttextπd=S0120-33472006000400005&lng=en&nrm=iso]. Issn 01203347.</ref><Sup>,</sup><ref>Classificació Internacional de Patents Cip 2007. Es vegi en [http://patentados.com/patentes/A61K9/70.html]</ref><Sup>,</sup><ref> Memòria L. Novartis 2008. Disponible en [http://www.novartis.es/export/sites/novartis/galerias/documentos_generales/Pdf_downloads/Memoria_2008.pdf]</ref><Sup>,</sup><ref name="Fernando" />