Via d'administració: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Tòpica: arranjament de la taula |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 129:
;Tocs o pincelacions :
Se solen utilitzar per a descostrar ferides o lesions dèrmiques. S'utilitza l'etanol al 10% a què se li pot afegir glicerina al 5%
;Pintures :
Són preparacions líquides, acolorides (d'on el seu nom), resultat de la barreja d'hidroalcoholes amb drogues seques a temperatura ambient. Les seves propietats depenen del fàrmac afegit, encara que en lineas generals són antisèptiques i antipruriginoses. El més habitual sol ser l'ús de solucions d'etanol, èter o cloroform amb productes com el mentol, fenol, fucsina, eosina, violeta de genciana o brees. Si en reeixuguen massa es pot afegir oli de ricí a l'1%
; [[Liniment]]s: Forma farmacèutica que consisteix en una presentació líquida, solució o emulsió que conté el o els principis actius i additius el vehicle dels quals és aquós, alcohòlic o oliós, i s'aplica exteriorment en friccions.
Línia 168:
# Esterilitat.
# Permeabilitat als gasos.
# Proporcionar aïllament tèrmic.<ref>Insalud. ''Guia pràctica clínica: selecció i utilització de medicaments en les residències geriàtriques''
A aquestes propietats caldria afegir-los altres derivades de la interacció amb l'organisme:<ref name="fh " >Serna, J. Vitals, M. López, M.C., Molina, A. Tomo Ii Capítulo 4: Dermatologia en ''Farmàcia Hospitalària'' 868 pp, disponible en [http://sefh.interguias.com/libros/tomo2/Tomo2_Cap4.pdf]</ref>
Línia 182:
Els sistemes terapèutics transdèrmics ('''STT''') són formes de dosificació ideats per aconseguir l'aportament percutani de principis actius a una velocitat programada, o durant un període de temps establert. Existeixen diversos tipus de sistemes transdèrmics, entre els quals es troben:
;[[Pegat transdèrmic|Pegats transdèrmics]]: Forma galènica consistent en un reservori amb principi actiu que s'allibera lentament en aplicar-lo sobre la pell. Es persegueix que el fàrmac passi a la circulació sistèmica a través de la pell i no l'activitat del fàrmac a la pròpia pell. Aquests pegats proporcionen nivells plasmàtics terapèutics constants del fàrmac, sempre que la pell romangui intacta.<ref name="Fernando " >Marcotegui Ros, F. ''Sistemes terapèutics transdèrmics''. Butlletí d'informació farmacoterapéutica de Navarra. Vol 1 núm. 3. 1993. Disponible en [http://www.cfnavarra.es/WebGn/Sou/publicac/Bj/textos/v1n3.htm#top]</ref> Encara que relativament recents,<ref>{{
;[[Iontoforesi]]: Tècnica utilitzada en fisioteràpia que consisteix en la introducció d'un fàrmac o principi actiu (mitjançant la utilització de corrent galvànic o altres formes de corrents derivats d'aquesta) a través de la pell. Consisteix en la col·locació sobre la pell de dos elèctrodes que, per la seva polaritat, fan que un fàrmac carregat iónicament travessi la pell. Es produeix per la interacció de la polaritat de l'elèctrode amb la càrrega iònica de la substància triada (mitjançant el rebuig dels ions al pol del mateix signe). Les vies d'introducció a través de la pell són sobretot: fol·licles pilosos, glàndules sudorípares i sebàcies, per interposar menor resistència per al pas de substàncies. D'aquesta manera són administrats per via percutània fàrmacs carregats elèctricament, sense produir efectes generals a l'organisme, ja que els seus efectes són locals.
|