Fets de Maig: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Dia 6 de maig: cita sense referència demanada |
|||
Línia 49:
Els '''Fets de maig del 1937''' foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de [[1937]] a [[Barcelona]] entre les forces d'ordre públic de la [[Generalitat de Catalunya]], amb el suport de milicians del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya|PSUC]], de la [[Unió General de Treballadors|UGT]] i d'[[Estat Català]], contra milicians de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] i la [[Federació Anarquista Ibèrica|FAI]], amb el suport del [[Partit Obrer d'Unificació Marxista|POUM]]. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits. A partir d aquell moment el govern de la [[Segona República Espanyola|República]] es va fer càrrec de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. Els Fets de Maig indiquen també l'inici de la sortida d'[[anarquisme|anarquistes]] i comunistes [[trotskisme|trotskistes]] de les institucions republicanes, cada cop més controlades pels comunistes [[estalinisme|estalinistes]] del PSUC i el [[Partit Comunista d'Espanya|PCE]].<ref>{{GEC|0039260|fets de Maig}}</ref>
==Antecedents==
La voluntat de Companys i els consellers d’[[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]] i del [[Partit Socialista Unificat de Catalunya|PSUC]] del [[Govern de la Generalitat]] de voler exercir una acció més decidida i intensa per controlar l’ordre públic a partir del final del mes de desembre del [[1936]], així com la redacció de decrets per a la reorganització dels serveis de l’ordre públic, van ser la pedra de toc que conduí a la crisi governamental del mes d’abril i, en últim terme, també als Fets de Maig, amb una direcció de la [[CNT-FAI]] que intentava disciplinar les seves bases sense gaire èxit perquè el grup contrari a la col·aboració institucional s’havia radicalitzat i havia anat creixent —comptant fins i tot amb l’adhesió d’alguns dirigents que inicialment havien estat favorables a la col·aboració—, fins al punt de ser capaç d’elaborar un programa alternatiu i de tenir força per sobrepassar la direcció regional de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]] catalana i d’executar-lo. Els Fets de Maig no serien més que «el fracàs de la política d’unitat [[antifeixisme|antifeixista]] i la impossibilitat d’aplicar-la si no era a través d’una modificació de les relacions entre les organitzacions i entre els dirigents d’aquestes i la mas- sa dels seus afiliats». La fragmentació del poder revolucionari va facilitar la recuperació de l’Estat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lardín i Oliver|nom=Antoni|títol=Catalunya en guerra. La rereguarda revisitada|publicació=Franquisme & Transició|data=2013|exemplar=Núm 1|url=http://journals.uoc.edu/index.php/franquismeitransicio/article/view/n1-lardin|autor=Antoni Lardín|editorial=Punctum|issn=2014-511X}}</ref>
== Cronologia ==
| |||