Obre el menú principal

Canvis

 
Tryon va quedar-se al sostre de la sala de mapes mentre el vaixell s'enfonsava, acompanyat per Hawkins-Smith. Hawkins-Smith va sobreviure, però veia difícil que Tryon ho hagués pogut fer, perquè estava menys en forma, i ell amb prou feines havia escapat, primer dels embolics amb els aparells del vaixell, i després de la força de l'enfonsament.<ref>Hough pp. 99–100.</ref>
 
===Investigació i consell de guerra===
La notícia de l'accident va provocar una commoció al públic britànic, en una època en què la Royal Navy ocupava un lloc preeminent a la consciència nacional. Les primeres notícies eren escasses, i una multitud de milers d'amics i parents va assetjar l'edifici de l'Almirallat esperant-ne notícies. El telegrama inicial de Markham a l'Almirallat només donava els noms dels 22 oficials que s'havien ofegat, i la resta de detalls trigaven a arribar. Molts en van culpar immediatament a Tryon, com a candidat evident.<ref>Hough pp. 109–111.</ref> Més endavant, a mesura que anava arribant més informació, noves opinions van començar a qüestionar com podia ser que oficials experimentats haguessin dut a terme ordres tan perilloses.<ref>Gordon p. 261.</ref> A Londres es va fer una col·lecta que va aconseguir 50.000 lliures en tres setmanes (equivaldria a 5 milions de lliures d'avui en dia) per ajudar les famílies dels mariners que havien perdut la vida.<ref>Gordon p. 250.</ref><ref>''[[The Times]]'', 'Victoria relief fund', 2 de novembre de 1893, pàgina 4, número 34098.</ref>
 
Una preocupació immediata fou escatir per què un dels cuirassats de primera de Gran Bretanya — de disseny semblant a molts d'altres — s'havia enfonsat a causa d'un dany relativament modest, produït per una envestida a baixa velocitat. Es va considerar que, encara que era important de determinar exactament què havia passat, seria contraproduent dur a terme la investigació de forma pública, arriscant-se a exposar les debilitats dels vaixells britànics a les marines enemigues. Encara que els francesos ja havien deixat d'utilitzar l'esperó com a arma de guerra, i s'estava debatent la seva efectivitat, es va dictaminar oficialment que era una arma eficaç i poderosa. El Director de Construcció Naval, Mr. William Henry White, va redactar un informe i el va presentar al Parlament el novembre de 1893. L'informe negava que si el blindatge lateral del ''Victoria'' hagués arribat fins al punt de l'impacte (acabava més enrere), hagués pogut reduir els danys i s'hagués salvat el vaixell. També negava que les portes de mampara automàtiques haguessin estat útils, encara que poc després se'n van instal·lar a tots els vaixells principals de la Marina. També negava que el vaixell fos inestable, encara que es van fer modificacions a les mampares del vaixell germà ''Sans Pareil''.<ref>Hough pp. 112–117.</ref>
[[Fitxer:HMS Victoria 1887 Watertight compartments.jpg|thumb|right|Plànols de l'HMS Victoria.]]
 
==Referències==
53.915

modificacions