|
== Història ==
El tango sorgeix dels suburbis de les ciutats de [[Buenos Aires]] i [[Montevideo]] a finals del [[segle XIX]], en mig d'un ambient en el qual la ciutat argentina es transformava en una gran metròpolis a causa de la immigració i el progrés econòmic.
La barreja dels immigrants, [[Afroamericans de l'Argentina|negres]] i gautxos[[gautxo]]s que arribaven a la ciutat han fet del Tangotango un producte cultural únic al món i capaç de fer-hi notar en ell totes les característiques dels habitants de [[Buenos Aires]].
Al començament, les cançons eren únicament instrumentals, tocades amb guitarra, violí, clarinet, "organito" (típic en la música d'eixa època a l'Argentina) i flauta, i les parelles ballaven entrellaçades. A més, n'hi ha idicisindicis que els afroargentins tocaven els candombes-tangos amb tambors, com "el merenguengué", canciócançó que va ser un èxit en els carnivalscarnavals afroargentins de l'any 1876. Més tard, ess'hi van incorporar el piano i el [[Bandoneóbandoneó]], el qual donaria al tango el seu so característic, pel qual és reconegut a tot el món. L'últim instrument en sumarsesumar-s'hi va ser el contrabaix, enel 1917.
En els seus primers anys, es tocava i ballava en prostíbuls i, per aquesta raó, moltes de les primeres lletres, quan n'hi tenienha, eren vulgars i grotesques. Els grans poetes d'aquesta música, amb lletres que evoquen a l'amor que no va poder ser i el raval que ja no és el mateix, entrarien en escena a partir de la segona dècada del segle XX, quan [[Pascual Contursi]] escriu "''Mi noche Tristetriste''", narrant els sentiments d'un home abandonat per la seva dona. [[Carlos Gardel]], [[cantant]] per excel·lència del tango, va gravar aquesta peça en 1917 i neixva néixer d'aquesta manera el que es va conèixer més endavant com el "tango cançó".
D'entre el gran nombre d'autors d'aquesta disciplina, cal destacar, a més de [[Carlos Gardel]], [[Roberto Firpo]], Roberto "''Polaco"'' Goyeneche, [[Domingo Rey]], [[Luis Teisseire]], [[Juan D'Arienzo]], [[Edmundo Rivero]], [[Lucio Demare]], [[Arturo de Bassi]] i [[Juan de Dios Filiberto]].
<gallery>
|
