Banu Àssad: diferència entre les revisions

Un família de la tribu, el Ghanm, van formar part del nucli inicial dels musulmans, però la seva opció no va afectar a la tribu en conjunt. El [[625]] Mahoma va atacar un pou de la tribu a Qatan defensat pel xeic de la sub-tribu dels Faqa, [[Tulayha]]. El Banu Asad van adopotar l'islam empesos per la gana el [[630]] però van fer apostasia el [[732]], encara que finalment va tornar a la religió.

 

 

Les guerres sota els [[buwàyhides]] van permetre a Ali ibn Mazyad ser reconegut com a vassall dels sultans buwàyhides el [[1012]]/[[1013]]. El seu fill Dubays ibn Ali (1018-1082) i el fill d'aquest, Mansur ibn Dubays (1082-1088) foren considerats exemples de noblesa àrab. El cap principal fou el fill del darrer, [[Sadaka ibn Mansur]] (1086-1108); el va succeir el seu fill [[Dubays ibn Sadaka]] (Dubays II), que va portar una vida d'aventures i va morir assassinat a Maragha, a la cort del sultà seljúcida Masud ibn Muhammad el [[1135]]. Els seus descendents van romandre com a sobirans a al-Hilla fins al final de la dinastia Mazyadita (Mazyàdida) el [[1150]]. La tribu dels Banu Asad però va seguir existint; el [[1157]] van donar suport al sultà [[Muhammad II ibn Mahmud]] en el setge fracassat de Bagdad ([[1157]]) i el califa [[Al-Mustanjid]] (1160-1170) en revenja, els va expulsar d'[[al-Hilla]] el [[1163]]. Revoltats a la rodalia d'aquesta ciutat van rebre l'ajut del [[Banu l-Muntafik]], però finalment es van haver de sotmetre i quatre mil membres de la tribu foren executats i els altres expulsats de la regió. En aquest temps s'havien fet xiïtes i per això no hi va haver pietat en la repressió.