Deli: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: i rodalies > i rodalia |
m Corregit: obra del arquitecte Kapten > obra de l'arquitecte Kapten |
||
Línia 6:
El fill i successor de Tuanku Panglima Padrap va traslladar la capital a Labuhan Deli a la que va donar el nom de Deli en honor al seu origen i va nomenar els caps de les quatre tribus originals: Sepuluh Dua Kuta (Hamparan Perak i rodalia); Serbanyaman (Sunggal i rodalia); Senembah (Patumbak i Tanjung Morawa); i Sukapiring (Kampung Baru i Medan); aquestos quatre caps van enfortir la seva posició al següent regnat. Amb altres entitats independents de la costa Deli va passar sota protectorat de [[Siak]] el [[1770]]. El 1814 el sobirà (títol raja) va rebre de Siak el títol de sultà (en un intent de mantenir la seva fidelitat enfront d'Atjeh) però el [[1854]] una intervenció militar achinesa (incloent una flota naval) va imposar la sobirania d'Atjeh (Achin o Aceh) i el sultà fou reconegut com a representant achinès al territori (wakil). El [[1861]] va entrar en contacte amb els holandesos i el [[22 d'agost]] de [[1862]] va signar un tractat de protectorat que el reconeixia com independent d'Aceh i de Siak.
Sultan Ma'moen Al Rasyid Perkasa Alamsyah fou el novè sultà i va governar del [[1873]] al [[1924]]. En aquesta època el sultanat fou molt pròsper degut a les seves riqueses naturals i a les concessions per a la seva explotació sobretot terres pel cultiu de tabac i altres productes que foren donats a companyies holandeses, britàniques i americanes; amb els ingressos es va construir un palau notable anomenat Maimoon el [[1888]] (acabat el [[18 de maig]] de [[1891]]) i una gran mesquita (Al-Mashun) el [[1907]] així com altres edificis destacant el Mahkamah Parapatan (una sala de reunions utilitzada també com a cort de justícia), tots tres edificis obra
La proliferació de factories i hisendes va obligar a portar mà d'obra de l'[[Índia]], [[Xina]] i altres llocs i la balança ètnica es va desequilibrar aflorant tensions religioses, ètniques, econòmiques i culturals, que estaven en ple desenvolupament quan van arribar els japonesos el [[1941]]. A la rendició dels japonesos el 1945, els revolucionaris van intentar prendre el poder abans de la tornada dels aliats aprofitant que els japonesos entregaven les armes als nacionalistes. Alguns personatges que havien col·laborat amb els ocupants i caps comunistes van organitzar l'anomenada "Revolució social", que fou una campanya sagnant d'assassinats especialment d'estrangers lligats al colonialisme i de notables i aristòcrates locals; els revolucionaris van ocupar el palau de Medan i van atacar als membres de la família reial; l'arribada de tropes índies va estabilitzar la situació i finalment l'administració civil fou retornada als holandesos però cap autoritat tenia un control complert i cinc grups es disputaven el poder: l'exèrcit britànic, l'administració holandesa, el govern del sultà, els republicans i els revolucionaris del "Permuda". Poc després de la proclamació de la república Indonèsia el [[17 d'agost]] de [[1945]] el govern del sultanat va reconèixer l'administració republicana i a canvi el sultanat va rebre l'administració de les duanes malaies, i la gestió cultural de tradicions i costums. Com que les pretensions holandeses de establir la seva supremacia van arribar a un carreró sense sortida es va negociar amb els republicans als que es va transferir el poder el [[1949]]. El sultà va restar dins el territori assignat a aquest poder i la seva família va restar rica i influent, exercint un càrrec administratiu de manera hereditària. El sultà portava el títol de Sri Paduka Tuanku Sultan (nom personal) (títol de regnat) ibni al-Marhum (títol i nom del pare), sultà de Deli; el tractament era Son Altesa. El sultà Tito Otteman Mahmud Ma'moen Padrab Perkasa Alam Syah que era tinent coronel de l'exèrcit indonesi, va morir en accident aeri el 2005 i el seu fill menor fou proclamat sultà sota regència.
| |||