Dinastia Anuixtigínida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Corregit: arribar al Iran pel > arribar a l'Iran pel
Línia 162:
Djalal al-Din era més un militar que un polític. Aviat es va enfrontar a altres sobirans musulmans de l'Àsia occidental; el 1224 va amenaçar al Califa de [[Bagdad]] amb una invasió dels seus dominis; després va prendre la plaça forta de [[Akhlat|Khelat]] (al nord-oest del llac Van) al soldà aiúbida de [[Damasc]], Al-Ashraf ([[2 d'abril]] del [[1230]]).<ref> René Grousset, ''Histoire des Croisades'', III, pàgina 366 </ref> Al-Ashraf es va aliar al soldà del [[Soldanat Seljúcida de Rüm]], [[Kaykubad I]], i junts van derrotar a Djalal al-Din prop d'[[Erzindjan]] (agost del [[1230]]).
 
Justament el 1230 Ogodai havia enviat a Pèrsia un exèrcit de 30000 homes per fer front a la inesperada restauració dels ''Khwarizmxah'', sota la direcció del general i noble Tchormaghan o Tchormaqan.<ref>M. Pelliot, ''Les Mongols et la Papauté, Revue de l'Orient chretien'', 1924 </ref> Al hivern del 1230 al 1231 van arribar ala l'Iran pel Khorasan i Rayy, i es van dirigir de dret a l'Azerbaidjan abans que Djalal al-Din, que generalment vivia a Tabriz, pogués reunir les seves forces. Djalal es va esverar i va fugir cap a la plana del [[Moghan]] o Mukan, i cap a l'[[Arran]], prop de la desembocadura dels rius [[Araxes]] i [[Kura (Geòrgia)|Kura]], i d'allí va passar al [[Diyarbekir]], perseguit pels mongols, i a les muntanyes d'aquest regió fou obscurament assassinat per un camperol kurd ([[15 d'agost]] de [[1231]]).
 
== Llista de governants ==