Herat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: per mig d > per mitjà d
m Corregit: ultimàtum; el [[1 > ultimàtum; l'[[1
Línia 33:
El [[1855]] Pèrsia i Gran Bretanya van trencar relacions diplomàtiques després d'una sèrie d'incidents. El [[15 de setembre]] de [[1855]] el príncep d'Herat, Sayid Muhammad Khan, fou deposat i mort i Muhammad Yusuf Khan Sadozay (o Muhammadzay), considerat proper a Pèrsia, va prendre el poder. Immediatament l'exèrcit persa va entrar a Herat. Yusuf amenaçat per [[Dost Muhammat]] que l'agost havia entrat a [[Kandahar]], va tractar de temporitzar i procurar la retirada persa però aquestos van continuar a la ciutat i llavors Yusuf va hissar la bandera britànica a Herat. Fou empresonat i enviat al campament persa per Isa Khan Bardorani, que li feia de visir i que va agafar el poder (juny del 1856); els perses van agafar posicions a les fortaleses a Herat i rodalia. Però va esclatar una revolta xiïta que va expulsar als perses de la ciutat i Isa Khan, va hissar altre cop bandera britànica i va oferir el khanat als britànics a canvi d'ajut. Finalment les tropes perses van conquerir la ciutat l'octubre de [[1856]].
 
Els britànics van preparar una expedició militar i van llençar un ultimàtum; el l'[[1 de novembre]] de [[1856]] els britànics van declarar la guerra i van decidir que es lliuraria de manera naval al [[Golf Pèrsic]]. Després de diverses victòries britàniques, el [[4 de març]] de [[1857]] Pèrsia va signar la pau a París ([[Tractat de París (1857)]]) ratificat a [[Bagdad]] el [[2 de maig]] de [[1857]]. Pèrsia renunciava a reclamar Herat i Afganistan i Gran Bretanya arbitraria qualsevol disputa entre ambdós estats. Herat fou evacuada el [[27 de juliol]] de [[1857]].
 
Altres emirs van governar Herat separadament ([[1857]] a [[1868]] excepte una ocupació per Kabul de dues setmanes el [[1863]] quan [[Dost Muhammad]] fou reconegut i va morir als pocs dies, i [[1879]] a [[1881]]). El complex Musallah fou parcialment destruït pels britànics el [[1885]] perquè els obstaculitzava la visió per una possible invasió russa (que mai es va produir).