Makassar: diferència entre les revisions

Al segle XIV pertanyia al regne de [[Majapahit]]. Les fonts existents són les cròniques dels regnes de Gowa i de [[Tallo]]; el primer estava format per una aliança de 9 principats cadascun amb un cap, que van ser finalment unificats; el regne es va estendre i va incloure el territori que després fou el regne de Tallo. A la mort del sisè rei el país es va repartir entre dos fills sorgint els regnes separats de Gowa i Tallo, que van conservar bones relacions i sempre van cooperar; quan van arribar els europeus van designar els dos estats en conjunt com a "Reino de Macaçar" (en portugues) o "Reino de Macasar" en castellà. Vers el 1512, un any després de la conquesta de [[Malacca]] pels portuguesos, alguns malais es van establir a Makassar i van construir una mesquita; també van arribar comerciants musulmans tant a Makassar com a altres ports de la costa occidental de la península de Sulawesi. Aquestos emigrants es van oposar al regne de Pangkajene a la decisió del senyor local d'adoptar la religió cristiana, però això fou un cas aïllat i en general els senyors locals van conservar la seva religió tradicional i van respectar als musulmans i cristians.

 

 

Al segle XVII el regne dual de Makassar es va estendre notablement i va dominar la major part de les [[Cèlebes]], [[Buton]], [[Flores (Indonèsia)|Flores]], [[Sumbawa]], [[Lombok]], i la costa oriental de [[Kalimantan]] ([[Borneo]]). El [[1607]] l'holandès Abraham Matysz va arribar a Makassar però el sobirà va refusar concedir un establiment pels desitjos monopolístics dels nou vinguts. Llavors Holanda es va aliar als buginesos de [[Bone (regne)|Bone]], i va derrotar a Makassar en una breu guerra; al tractat de pau (1609) la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (VOC) va adquirir el monopoli comercial, i els bugis de Bone van assolir un control efectiu de la part sud de les Cèlebes. Això va portar també a l'expulsió del port de Makassar dels portuguesos, els rivals dels holandesos. Aquest i altres conflictes foren regulats per tractats sempre en perjudici dels sobirans de Makassar. També es van establir algunes factories britàniques des de [[1613]] i fins i tot una de danesa ([[1618]]), però foren expulsats el [[1667]]. Els comerciants de Makassar compraven les especies a altres llocs i les venien al port i això feia que fos innecessari passar a través dels holandesos i dificultava el monopoli que aquestos volien imposar sobre el comerç d'especies. El 1633 els holandesos van bloquejar el port de Makassar en reforç del seu reclamat monopoli. El 1636 Anthony van Diemen va aconseguir un acord amb el sultà per llibertat comercial, però el sultà es va reservar el comerç amb altres estats. El 1655 Hasanuddin va atacar l'establiment holandès a Buton i va derrotar als holandesos. En revenja Johan van Dam el 1660 va bombardejar Makassar i sis vaixells portuguesos foren enfonsats al port; el fort de Panakukkan fou ocupat després de dos dies de lluita i es va imposar una aliança al sultà de Gowa que fou signada pel representant del sultà, Karaeng Popo, a [[Jakarta|Batavia]]. El 1662 les forces del sulta van enfonsar dos vaixells holandesos (“De Malvis” i “De Leeuwin”) a l'estret de Makassar, i van aconseguir del primer setze canons i del segon un tresor de 1.425 florins. El 1665 Joan Maetsuyker el Governador General a Batavia va encarregar a Johan van Wesenhagen de resoldre definitivament el problema de les relacions comercials amb Gowa, però l'acord no va funcionar. Els holandesos es van aliar llavors al príncep bugi de Bone, Palakka, contra el sultà Hasanuddin de Gowa. 21 vaixells, 600 soldats holandesos i 400 bugis es van dirigir a Makassar. La lluita va començar el [[24 de novembre]] de [[1666]] i va durar fins al [[18 de novembre]] de [[1667]]; el gruix de la guerra fou anomenat primera batalla de Makassar; el tractat de Bungaya (Het Bongaisch Verdrag), imposat per l'almirall holandès [[Cornelis Janszoon Speelman]], i confirmat després el 1669, va donar als holandesos el dret d'establiment permanent, el monopoli amb prohibició de l'establiment d'altres estrangers a Makassar, i va transferir el domini de Bulukumbu-Bira, Maros, [[Bantaeng]] i el fort de Makassar a Ujung Padang (la resta foren destruïts excepte Somba Opu). Ujung Padang va passar a ser la principal fortalesa i va rebre el nom de Fort Rotterdam, mentre Somba Opu restaria com a residència reial. Les relacions es van deteriorar i el 1668 el sultà va atacar als holandesos a Fort Rotterdam el [[5 d'agost]] de [[1668]]. Els holandesos van atacar Fort Somba Opu el [[15 de juny]] de 1669 i el van ocupar el [[22 de juny]] de [[1669]] en l'anomenada segona batalla de Makassar. Hasanuddin es va rendir el [[30 de juny]] i la fortalesa de Somba Opu fou destruïda.