Diferència entre revisions de la pàgina «Merv»

1 byte afegit ,  fa 6 anys
m
Corregit: seu del arquebisbe de > seu de l'arquebisbe de
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
m (Corregit: seu del arquebisbe de > seu de l'arquebisbe de)
Però la decadència total es va produir al [[segle XIII]] amb l'arribada del [[mongols]], a cavall i ben armats. El gener de [[1221]], el fill de [[Genguis Khan]], [[Tului]], va ordenar arrasar Merv. Durant una setmana va preparar les seves tropes i el setè dia, quan va tenir les [[catpulta|catapultes]] a punt, va entrar dins del recinte emmurallat. Centenars de milers de persones van morir i la majoria d'edificis foren derruïts. A la ciutadella que domina les runes del jaciment encara es poden veure els impactes dels projectils de les catapultes mongoles. [[Alà-ad-Din Juwayní]] diu que els artesans foren separats i la resta de la població, incloent dones i nens, foren assassinats; cada mongol havia de matar 300 o 400 persones i van estar matant fins a la nit. [[Ibn al-Athir]] xifra els morts en 700.000 i alguns historiadors eleven la xifra de morts a l'entorn del milió incloent milers de refugiats de fora de Merv que s'havien acollir a les muralles de la ciutat,<ref> Djuwayni parla de 1.300.000 morts</ref> i encara que segurament no foren tants, fou una de les matances més grans de la història. Al segle XIV [[Mustawfi]] va trobar la ciutat quasi totalment en ruïnes.
 
L'arqueologia revela que les fortificacions de la ciutat foren reconstruïdes però la prosperitat de la ciutat s'havia acabat. La invasió mongola va desestructurar la societat i va mantenir les ciutats buides o migs buides durant un segle. A l'inici del segle XIV la ciutat va esdevenir la seu delde l'arquebisbe de l'Església oriental. El [[1380]] Merv va passar a [[Tamerlà]]. La ciutat fou reconstruïda pel [[Shah Rukh (timúrida)]] el [[1409]], però mai més recuperaria la glòria perduda. En aquest període el gran embassament (el Sultan Band o Soltan Bend) al riu Murghab, fou restaurat pels nobles perses i l'aigua va tornar a fluir pel canal però només per una part de l'antic oasi; l'establiment que va sorgir a l'àrea irrigada, proper a la ciutat de Merv perquè a aquesta l'aigua no podia arribar en prou quantitat, fou anomenat Baýramaly, nom que encara apareix al segle XIX i la seva situació equival a grans trets a l'antic Abd Allah Khankala,<ref> la tradició popular atribueix erròniament la seva construcció als Shibànida [[Abd Allah ibn Iskandar]] (1583-1598) </ref> amb uns superfície sensiblement reduïda en relació a la ciutat destruïda pels mongols.
 
El [[1505]] va passar als uzbeks que foren expulsats al cap de cinc anys perl safàvida [[Ismail I]]. Durant dos segles i mig va restar en mans de Pèrsia, sent objecte de repetits atacs uzbeks i sense parar de decaure; el domini persa va durar fins al [[1785]] quan fou conquerida per Amir-i Masum (el futur [[Shah Murad]] 1785-1799) fill de l'atalik [[Daniyal Biy|Daniyal Beg]] de la dinastia [[Mangit]] de [[Khanat de Bukharà|Bukharà]]. Estava llavors en mans d'un cap turcman [[Qajar (tribu)|qajar]] de nom Bayram Ali Khan que va morir en la lluita. Uns anys després l'emir de Bukharà va retornar ([[1789]]/[[1790]]) i va fer arrasar la ciutat fins als fonaments, van destruir l'embassament de ''Sultan Bad'' (48 km més amunt al Murghab) i van deixar buit el districte; tota la població de la ciutat i de l'àrea a l'entorn, unes cent mil persones, foren deportats per fases a oasis i pobles de Bukharà; la majoria eren perses xiïtes i van resistir l'assimilació pels sunnites bukharians, amb els que compartien llengua. Els seus descendents encara existeixen i són coneguts com a marvis i foren llistats com iranians al cens soviètic dels anys vuitanta, vivint principalment a Bukharà i [[Samarcanda]] i a la zona fins al riu Zarafshan. El [[1823]] Merv va passar a [[Khanat de Khivà|Khivà]].
1.129.184

modificacions