Qazvín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: ancestre del historiador [[al > ancestre de l'historiador [[al |
m Corregit: ancestres del historiador al > ancestres de l'historiador al |
||
Línia 19:
El [[902]] els samànides es van apoderar de [[Tabaristan]] que estava en poder de la dinastia [[Alides del Tabaristan, Gilan i Daylam|zaidita]], i poc després de Qazvín i Rayy. Ilyas ibn Ahmad va esdevenir governador el [[905]]/[[906]]. L'any següent (906/907) Abu Ali, ancestre de l'historiador [[al-Mustawfi]], va ser nomenat governador pel califa, i va governar sota diverses autoritats, durant 27 anys i els seus descendents fins al [[1029]]/[[1030]]. El [[913]]/[[914]] fou posada sota autoritat d'Ali ibn al-Muktadir junt amb [[Rayy]], [[Dinawar]], [[Zandjan]], [[Abhar]] i [[Tarum]]. [[Yusuf ibn Abi l-Sadj]], governador de l'[[Azerbaidjan]], va ocupar el [[917]] la Pèrsia del nord: [[Zandjan]], [[Abhar]], Qazvín i Rayy que pertanyien als [[samànides]] que hi tenien un governador anomenat Muhammad ibn Ali Suluk; el califa va enviar a l'Azerbaidjan un exèrcit dirigit per Munis al-Muzaffar que va derrotar a Yusuf el [[919]] i el va portar presoner a [[Bagdad]] i va romandre tancat tres anys, però després fou alliberat i restaurat en el seu govern d'Azerbaidjan així com al govern de Rayy i el [[Djibal]], El [[927]] [[Asfar ben Shiroya]] que s'havia revoltat contra [[Makan ben Kaki]] de [[Gurgan]] va derrotar a un exèrcit enviat pel califa al-Muktadir (908-932) a la rodalia de Qazvín i va establir el seu poder sobre la ciutat i els territoris entre Tabaristan i Gurgan fins a [[Qom]] i [[Hamadan]]. La població de Qazvín era lleial al califa però la ciutadella fou ocupada per Asfar i gran nombre de ciutadans foren executats; la ciutat va quedar parcialment destruïda i va haver de pagar una forta contribució en especies.
El [[928]] la va ocupar [[Mardawidj ibn Ziyar]]. Vers el [[933]] o [[934]] el califa al-Qàhir va escriure a Mardawidj i li va proposar el seu reconeixement com a governador de Rayy i Djibal (Qazvín i Qom) a canvi d'evacuar Isfahan, cosa que fou acceptada. Mentre Ali ibn Buya (conegut després a la història com [[Imad al-Dawla]]), governador de [[Karadj]], que havia reunit una tropa important i moltes riqueses arrabassades als [[khurramites]], es va apoderar de [[Fars]] ([[934]]); assassinat Mardawidj per les tropes turques, Imad al-Dawla va enviar al seu germà Hassan (conegut després com a [[Rukn al-Dawla]]) a Isfahan ([[936]]). Inicialment els ziyàrides dirigits per [[Wushmgir ibn Ziyar]] (germà de Mardawidj), ocupats lluitant contra els samànides, van oposar mínima resistència a Isfahan, que fou ocupada per Rukn al-Dawla, però diversos conflictes en les forces buwàyhides i un contraatac de Wushmgir, van obligar a Rukn al-Dawla a evacuar ([[939]]) la ciutat, que va quedar en mans del ziyàrida. Tot i que Ali (Imad al-Dawla) no va enviar gaire suport al seu germà, aquest va passar a l'ofensiva i va reconquerir Isfahan ([[940]]) i després de derrotar a Wushmgir en una batalla, va entrar a Rayy (que els ziyàrides havien arrabassat als samànides) i Qazvín. El govern local va restar en mans dels ancestres
Hassan ([[Rukn al-Dawla]]) va governar fins a la seva mort el [[976]]; el 968/969 es van produir greus disturbis a Qazvín i el visir Abu l-Fath Ali ibn Muhammad fou enviat a la ciutat i va imposar als habitants una forta multa (1.200.000 dirhams); l'any següent ([[970]]/[[971]]) Qazvín va patir un fort terratrèmol. Mort Rukn al-Dawla el seu domini va passar al seu fill [[Muayid al-Dawla]] (976-984) sota l'autoritat del cap de família, el seu germà gran [[Adud al-Dawla]]. Va tenir com a ''wazir'' a Ismail ibn Abbad que va tenir un govern encertat. El seu germà Fakhr al-Dawla va governar després (976-980 i 984-997); va fer front a una revolta local a Qazvín el [[987]]; a la seva mort el [[997]] el va succeir el seu fill de 4 anys Madj al-Dawla (o [[Madjid al-Dawla]]) que va governar sota tutela de la seva mare.
| |||