Ibadisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Corregit: "el 1"
Línia 60:
=== Ibadites d'Ifriquiya, Abu Yazis "l'home de l'ase" ===
Un dels intents més notables de formar un estat ibadita a Ifriquiya fou el dels [[nukkarites]]. [[Abu Yazid Makhlad ben Kaydad al-Nukkari]] va rebre del imam ibadita nukkarita Abu Ammar al-A'ma que vivia a les muntanyes de l'[[Aurès]], el comandament de la guerra contra els fatimites. El [[943]] va esclatar la revolta i va conquerir [[Tébessa]] i Marmadjanna on va rebre el regal del seu ase favorit el que li va valer el malnom de Sahib al-himar (l'home de l'ase); després va entrar a Al-Urbus ([[Laribus]]) el 15 de dhu l-hidjda del 333 ([[25 d'agost]] del [[943]]), [[Béja|Badja]] (13 de muharram del 333/10 de setembre del 944) i finalment [[Kairuan|Kayrawan]] (23 safar del 333/[[20 de març]] del [[944]]) on va fer executar al general fatimita Khalil ben Ishak i al cadi local. Inicialment va gaudir de cert suport per l'oposició que hi havia contra els fatimites, però els abusos dels berbers aviat li van fer perdre. Va deixar al seu fill Fadl ben Abu Yazid a Kairuan i va marxar contra un exèrcit fatimita dirigit pel general Maysur al que va derrotar i matar (12 rabi I 333/[[7 de novembre]] del [[944]]). Llavors es va dirigir a [[Mahdia]] (Mahdiyya) que va assaltar (3 djumada II 333/[[27 de desembre]] del [[944]]) sense poder conquerir-la; en va establir el setge (gener a octubre del [[945]]) i només fou aturat per les muralles de la ciutat. Va retornar llavors a Kairuan (Kayrawan) on va renunciar a tot luxe i va deixar el govern en mans del imam Abu Ammar al-A'ma. Els berbers es van presentar altre cop a Kairouan per estar al seu costat. Al final del [[945]] forts combats es van produir a Tunis que va canviar de mans tres vegades; també hi va haver lluites a Béja ([[16 de novembre]] del [[945]]). Ayyub, fill d'Abu Yazid, fou derrotat fou derrotat pel general Al-Hasan ben Ali, però després aquest fou derrotat i es va haver de retirar cap al país dels [[kutama]] on es va apoderar de Tidjis i Baghaya, que va fortificant. Aquestes posicions esdevingueren perilloses perquè agafaven a Abu Yazid pel darrere.
Abu Yazid va assetjar [[Sussa]] ([[19 de desembre]] del [[945]]). Mentre durava el setge va morir ([[23 de maig]] del [[946]]) el califa fatimita (Al-Kaim) i el seu successor Al-Mansur va enviar una força de cavalleria des de Mahdia que va derrotar els assetjants de Sussa ([[31 de maig]] del [[946]]), que es van poder retirar en bon orde cap a Kairuan però en aquesta ciutat s'havia produït una revolta que havia expulsat a l'imam Abu Ammar al-A'ma, i va tancar les portes a Abu Yazid. Poc després Al-Mansur entrava a Kairuan ([[2 de juny]] del [[946]]). Després de diversos atacs a la ciutat (juny-juliol-agost del 946), Abu Yazid va lliurar batalla davant la ciutat el 23 de muharran del 335 ([[19 d'agost]] del [[946]]), amb resultat poc favorable, i es va retirar cap a l'oest. Al-Hasan ben Ali va atacar llavors les ciutats en mans dels seguidors d'Abu Yazid com Béja, i finalment va unir el seu exèrcit amb el del califa fatimita. Una flota omeia de [[Còrdova]] que anava cap a la Ifriquiya, va retornar en saber la retirada d'Abu Yazid. Abu Yazid fou perseguit per Al-Mansur. Aquest va sortir de Kairouan el [[29 de novembre]] del [[946]], va arribar a Baghaya, va passar per Sabiba i Marmadjanna i va seguir cap a Bilizma, [[Tubna]] i [[Biskra]] ([[7 de desembre]] del [[946]]); allí va tirar enrere cap a Tubna i va derrotar a Abu Yazid prop de Makkara (12 djumada I-Ula/[[14 de desembre]] del [[946]]) i va entrar a Al-Masila. Abu Yazid es va refugiar cap al Djabal Salat. Mansur el va perseguir en debades, i després es va dirigir cap al país [[sinhadja]] a l'oest; llavors Abu Yazid va retornar i va assetjar Al-Masila. Mansur va tirar enrere i va tornar a entrar a la ciutat el [[4 de febrer]] del [[947]]. Llavors Abu Yazid es va retirar a les muntanyes Akar i Kiyana, El califa va sortir de Al-Masila l'[[11 de març]] del [[947]] i el va derrotar el mateix mes i després l'abril. Abu Yazid es va fer fort a la fortalesa de Kiyana (la futura [[Kalat Banu Hammad]]) que Al-Mansur va assetjar el l'[[1 de maig]], i hi va entrar el [[18 d'agost]] del [[947]]. A la nit abans els darrers guerrer van treure a Abu Yazid i a l'imam Abu Ammar al-A'ma fora de la fortalesa, però el segon fou mort en la fugida i el primer va caure i fou fet presoner i va morir l'endemà de les ferides.
 
=== Darrera revolta ibadita a Ifriquiya ===