# '''Mentida''': ''dir el que és fals amb intenció d'enganyar'', essent per això ''l'ofensa més directa a la veritat'' perquè la contradiu. El Catecisme afirma que la mentida, en causar dany a ''la relació de l'home amb la veritat i el germà, [...] ofèn la relació fonamental de l'home i de la seva paraula amb el Senyor.''<ref name="Cat2464"/>{{sfn|Schreck|1999|p=318-319}}
L'Església exigeix que els qui hagin tacat la reputació dels altres reparin les falsedats comunicades.<ref name="Cat2464"/>{{sfn|Schreck|1999|p=318}} Malgrat això, l'Església també ensenya que tota persona té dret a la [[privacitat]], i per això no hi ha necessitat de revel·larrevelar una veritat a algú que no té dret a saber-la.<ref name="Cat2464"/>{{sfn|Schreck|1999|p=318}} Els sacerdots tenen estrictament prohibit violar el secret de la [[penitència|confessió]], independentment de qualsevol circumstància o motiu i sense que importi la gravetat del pecat o el seu impacte en la societat.{{sfn|Schreck|1999|p=318}} Qualsevol sacerdot que violi el secret de la confessió cau en l'[[excomunió]] ''latae sententiae'', és a dir, "pel mateix fet de violar la norma".<ref>{{ref-web|cognom=Bettencourt|nom=Estevão|url=http://www.exsurge.com.br/formacaocatolica/formacaocatolica_doutrina/confissao/osegredodaconfissao.htm|consulta=5 novembre 2013|títol=O Segredo da Confissão|obra=Exurge.com.br|editor=Exurge Domini}}</ref> L'ensenyament de l'Església sobre aquest manament indica que els cristians tenen el "deure" de "donar testimoni de la veritat", el que implica l'exigència del "testimoniatge de la fe" encara que fer-ho condueixi al [[màrtir|martiri]].<ref name="Cat2464"/>{{sfn|Kreeft|2001|p=273}} El Catecisme defensa que els mitjans d'informació "estan obligats a servir la veritat i a no ofendre la caritat" i condemna l'ús de les noves tecnologies per part d'individus, empreses o governs per propagar mentides.<ref name="Cat2464"/>{{sfn|Kreeft|2001|p=275}}
