Anton Diabelli: diferència entre les revisions

Fou un fecund compositor i les seves obres per a piano (sonatines, sonates, minuets, etc.) van ser molt apreciades durant molts anys, igual que les seves composicions religioses, entre les quals hi figuren 10 [[Missatgeria instantània|misses]] i 12 [[ofertori]]s. Va estudiar guitarra i va produir per a aquest instrument un nombre d´obres (més de cent ) on hi figuren també [[Tres sonates per a guitarra|sonates]], [[Sonatinasonatines<ref>{{Ref-llibre|cognom = (Diabelli)|sonatines]],nom = Anton|títol = Anton Diabelli Sonatine in A-dur für Guitarre|url = Herausgegeben von Frank Nagel Bearbeitet und mit Fingersätzen versehen von Philippe Meunier|edició =6771a ed.|llengua = Alemany i anglès|data = |editorial = |lloc = |pàgines = |isbn = }}</ref>, variacions i preludis,<ref>{{Ref-web|url = Obres fotocopiades dels originals de A. Diabelli (sonatines per a piano-forte i guitarra)|títol = Fòrum de la guitarra clàssica|consulta = 23-24 de juny|llengua = Anglès, italià i francès|data = }}</ref>fugues, estudis, etc, .Les sonates (en va publicar tres) són força valorades pels guitarristes ja que sovint s´han reeditat. Una part de la seva producció guitarrística la va destinar a la música de càmera: va compondre duets per a piano-forte i i guitarra i trios per a tres guitarres. Va merèixer molts elogis del seu mètode d'ensenyament, però com a editor fou durament censurat per la seva mesquinesa i avarícia que demostrà en adquirir a preus irrisoris les obres de [[Franz Schubert]] i altres compositors que després varen assolir gran renom.