Durrës: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: entrar al octubre de > entrar a l'octubre de |
m Corregit: pero finalment > però finalment |
||
Línia 78:
El [[1273]] va ser parcialment destruïda per un terratrèmol i després fou la capital del [[Ducat de Durazzo]] establert el [[1294]] per [[Joan d'Anjou]] (net de [[Carles I d'Anjou]]) i que va passar a [[Felip de Tàrent]] el [[1304]]. El [[1333]] va caure en mans del principat d'[[Acaia]], i el [[1336]] en mans d'[[Esteve Dushan]] de [[Sèrbia]], que va morir el [[1355]] i els seus successors la van perdre el [[1368]], any en què fou ocupada pels caps albanesos Jordi Balsha i [[Carles Tapia]] (Thopia); la [[companyia navarresa]] dirigida per [[Lluís d'Evreux]] la va recuperar pels napolitans el [[1376]], però els [[Balsha]] la van reocupar el [[1379]].
El [[1392]] fou ocupada per [[Venècia]], per cessió dels Thòpia que no la podien defensar contra els otomans; els venecians hi van construir unes muralles de perimetre més estret; un imminent atac otomà sota [[Mehmet II]], el [[1467]], va provocar la seva evacuació pels civils,
Sota domini turc es va dir ''Diraç'' i va entrar en decadència. Part de la població es va fer musulmana. El [[1670]] només tenia 150 cases (era seu d'un [[voyvodalik]]) i el [[segle XIX]] només tenia un miler d'habitants. El [[1912]] fou ocupada pels serbis a finals de novembre, durant la guerra balcànica. El [[1913]] va ser inclosa dins els límits de la nova Albània i fou capital del príncep Guillem, i declarada oficialment capital el [[7 de març]] de [[1913]]. El [[1915]] fou ocupada pel [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i el [[1916]] per l'[[Imperi austrohongarès]]. Els aliats hi van entrar a l'octubre de [[1918]] i fou capital provisional d'Albània fins al [[1920]].
| |||