Villehardouin: diferència entre les revisions

Godofreu o Jofre d'Acaia fou proclamat príncep d'Acaia el 1209 ([[Jofre I d'Acaia|Godofreu I d'Acaia]]), morint probablement vers el [[1218]]. es va casar amb Elisabet filla de Clarembaut IV de Chappes, vescomte de Troyes. Si va morir el 1218 la seva vídua s'hauria tornat a casar amb Jaume, castellà de Saint Omer (+ vers 1219 o 1220) i si va morir més tard aquest matrimoni no s'hauria pogut produir; la dubta deriva d'una carta del 1220 en que s'esmenta a Godofreu d'Acaia però no es diu si es tracta del I o el II. Va deixar tres fills: Godofreu o Jofre (+1246) que el va succeir com a príncep (([[Jofre II d'Acaia|Godofreu II d'Acaia]]); Guillem senyor i castellà de [[Kalamata]] (i després príncep d'Acaia) i Alix.

 

 

[[Isabel de Villehardouin]] es va prometre ([[1267]]) amb Andrònic Paleòleg fill de l'emperador Miquel VIII; els barons francs es van oposar el matrimnoni que haguera entregar Acaia al príncep grec (que el [[1282]] fou l'emperador Andrònic II); el contracte es va trencar i es va casar el [[1271]] amb Felip de Sicília o Nàpols, fill de Carles I de Nàols i de Beatriu de Provença (del casal de Barcelona); l'acord establia que el principat passaria a la casa d'Anjou tant si hi havia fills com si no. Es va casar en segones noces el [[1289]] amb Florenci d'Hainaut (+1297) Stadholder of [[Zelanda]], senyor de Braine-le-Comte i de Hal (a Hainaut) fill del comte Joan I d'Hainaut, a proposta dels barons a [[Carles II de Nàpols]] per tenir un batlle permanent pel govern d'Acaia que fins aleshores erten nomenats pel rei i que en endavant seria Florenci, proclamat príncep el [[1289]]. I en terceres noces es va casar el 1301 amb Felip de Savoia, senyor de Piemont, fill de Tomas III [[comtat de la Mauriena|comte de la Mauriena]] i marquès de [[Piemont]], reconegut príncep el [[23 de febrer]] de [[1301]], sent deposat pel rei el [[5 de juny]] de [[1306]]; Isabel se'n va separar el [[1307]]. Amb el segon marit va tenir una filla, [[Matilde d'Hainaut]], i amb el tercer tres filles, Maria (+1308), Margarita (+1371, els seus hipotetics drets a Acaia els va cedir al seu germanastre Jaume de Piemont) i Alícia (+1368).