Giro d'Itàlia de 1963: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: un liderat que havia -> un lideratge que havia
m Corregit: etapes, pero Balmamion > etapes, però Balmamion
Línia 62:
[[Vito Taccone]] fou un dels grans protagonistes d'aquesta edició del [[Giro d'Itàlia]], mostrant-se imparable en les etapes de muntanya. Fou el vencedor de la [[Gran Premi de la muntanya al Giro d'Itàlia|classificació de la muntanya]], després de passar el primer per 12 dels 17 ports puntuables de la carrera. També guanyà cinc etapes, quatre d'elles de manera consecutiva, incloent els finals en alt a [[Oropa]] i [[Leukerbad]].
 
En la [[contrarellotge individual|contrarellotge]] de la 16ª etapa, amb victoria d'[[Vittorio Adorni|Adorni]] i que el posava de ple en la lluita per la victòria final, [[Diego Ronchini|Ronchini]] recuperava un lideratge que havia perdut a mans de [[Franco Balmamion|Balmamion]] en l'etapa amb final en terres [[Suïssa|suïsses]]. Però, una vegada més, tot quedava per decidir en les darreres etapes de muntanya. En la divuitena etapa, amb victòria per a [[Arnaldo Pambianco]], Adorni recuperà el lideratge que havia tingut durant les tres primeres etapes, peroperò Balmamion arribà a meta al seu costat, per la qual cosa sols 22" els separava en la classificació general. En la dinovena etapa, amb final a [[Moena]] i sis ports puntuables, Taccone arribà a meta en solitari, si bé no era un home perillós per a la general. En la lluita per la general Balmamion no sols recuperà els 22 segons, sinó que avantatjà en més de dos minuts a Adorni. D'aquesta manera Franco Balmamion aconseguia el seu segon Giro d'Itàlia consecutiu, una vegada més sense guanyar cap etapa.
 
La participació estrangera es limità a tan sols 13 ciclistes, dels quals sols el [[Mallorca|mallorquí]] [[Jaume Alomar]] guanyà una etapa, alhora que era el millor classificat en la general, amb la 15a posició final.