Revisió del 11:12, 27 juny 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: Esglesia, pero amb > Esglesia, però amb ← Edició anterior		Revisió del 11:30, 27 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.186.859 edits m Corregit: l'Esglesia, però > l'Església, però Edició següent →
Línia 37: [[Climent IV]], preocupat pels avanços [[Güelfs i gibel·lins\|gibel·lins]] buscà ajut en [[Carles I d'Anjou]], el germà petit del seu aliat [[Lluís IX de França]], a qui concedí el [[regne de Sicília]] a canvi d'expulsar [[Manfred de Sicília]] dels feus papals del sud d'Itàlia. Les tropes de Carles d'Anjou entraren a l'illa i Manfred morí a la [[batalla de Benevent]], mentre Carles era coronat rei de Sicília a [[Roma]] el [[1266]]. Sota Carles d'Anjou, i el seu successor [[Carles II de Nàpols\|Carles II]] el nord es privilegià front el sud i fins i tot la capital es va traslladar de [[Palerm]] a [[Nàpols]]. El [[1282]] l'influent noble sicilià [[Joan de Procida]], que havia estat metge del rei Manfred, organitzà la revolta general contra el angevins que esclatà el [[30 de març]] del [[1282]] coneguda com a [[vespres sicilianes]]. Els francesos de l'illa foren assassinats i els rebels van proclamar el govern de l'~~Esglesia~~Església, però amb la negativa de [[Martí IV]], [[Carles I d'Anjou]] va desembarcar a l'illa i assetjar [[Messina]] per intentar avançar al centre de l'illa més tard. La delegació dels rebels anà a trobar el rei [[Pere el Gran]] al nord d'Àfrica, on estava dirigint l'[[expedició a Tunis]] que va significar la conquesta de [[Gerba]], i li oferiren la corona del [[Regne de Sicília]], atès que estava casat amb [[Constança de Sicília]], filla de Manfred. ==El setge==

Setge de Messina (1282): diferència entre les revisions