Giuliano da Maiano: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: cil·líndriques > cilíndriques |
m Corregit: baix relleus > baixos relleus |
||
Línia 3:
==Biografia==
Nasqué al poblet de [[Maiano]], prop de [[Fiesole]], on son pare era artesà de la pedra. Aquest, va traslladar-se amb la seua família a [[Florència]], on segons [[Giorgio Vasari|Vasari]] va regentar un taller de picapredrer, on feia motllures i pedra tallada per a la construcció. Giuliano aviat va donar prova de les seues aptituds, i tot i que son pare havia desitjat fer d'ell un notari, el seu talent per a l'escultura i el dibuix van imposar-se. Els seus primers dissenys van ser per a la [[taracea]] del terra del vestidor de la Nova Sagristia de la [[Catedral de Florència]], feta en col·laboració amb Benedetto entre 1463 i 1465 i on Giuliano va tallar els
Va ser pràcticament l'arquitecte de capçalera de la família [[Pazzi]], reconstruint el [[Palazzo Pazzi]] (1462–1472),<ref>Actualment Palazzo Pazzi-Quaratesi.</ref> la principal seu de la família, per a Jacopo de' Pazzi. Per als [[Família Strozzi|Strozzi]], al Palazzo dello Strozzino, va afegir una planta noble (1462-1465) a l'estil del [[Palazzo Mèdici-Riccardi]], sobre la planta baixa que havia començat [[Michelozzo]]. També va fer el Palazzo Antinori. A Siena, va construir el Palazzo Spannocchieschi (c. 1475), en estil florentí, amb una façana delicadament rústica i finestres bessones rematades per arcs i cobertes per un arc cec, tal com s'havia establert a Florència amb el Palazzo Rucellai d'Alberti i el Palazzo Mèdici-Riccardi de Michelozzo. Entre les dues ciutats, a [[San Gimignano]], Giuliano va ampliar l'església [[romànic]]a de Santa Maria i la capella de Santa Fina, en col·laboració amb Benedetto. A [[Arezzo]], on Benedetto va construir el Pòrtic de Santa Maria delle Grazie, Giuliano va fer el [[claustre]] de l'Abadia.
Línia 9:
L'[[Abadia de Fiesole]] va influir sobre el disseny de la [[Brunelleschi|brunelesca]] església de Santa Maria del Sasso, als afores de [[Bibbiena]], construïda entre 1486 i 1487,<ref>L'església original s'havia cremat l'any 1486.</ref> als arxius de la qual es conserven les factures que els artesans presentaven a Giuliano perquè n'autoritzara el pagament.<ref>Ludovico Borgo, "Giuliano da Maiano's Santa Maria del Sasso" ''The Burlington Magazine'' '''114''' No. 832 (juliol 1972), pp. 448-452.</ref> Els monjos de Sant Marc n'eren els encarregats, però el patró era un [[Mèdici]], i els [[escut d'armes|escuts d'armes]] de la família van ser-hi pintats a mesura que n'avançana la construcció; sense cap dubte va ser [[Lorenzo de Mèdici]] qui va pagar-ne les despeses. La roca de la qual rep el nom l'església (''sasso'' significa ''roca''), lloc d'una [[aparició de la Mare de Déu]], aflora des del terra al [[creuer (arquitectura)|creuer]], on un [[baldaquí]] amb una delicada [[volta (arquitectura)|volta]] identifica i protegeix el lloc sagrat.
La seua àmplia reputació el va fer mereixedor de comandes a [[Roma]], [[Loreto (Ancona)|Loreto]] ([[Santa Casa de Loreto]]), [[Faenza]] (a la catedral, 1474-1486), a [[Recanati]], on Lorenzo el va enviar a construir el Palazzo Venier per al cardenal Anton Giacomo Venier, i en altres localitats de les [[Marques]]. Sobretot, a partir de 1487 va treballar a [[Nàpols]], on [[Alfons II de Nàpols|Alfons]] aleshores duc de Calàbria, li va encarregar treballs a la Vil·la de [[Poggio Reale]] (1487-1488, enderrocada).<ref>George L. Hersey, ''Afonso II and the Artistic Renewal of Naples'' (Yale University Press) 1969, pp 60ff.</ref> Giuliano va erigir [[Porta Capuana]], de marbre, flanquejada per les pròximes torres cilíndriques del Castell. Té la forma d'un [[arc de triomf]] amb [[Corinti|columnes corínties]] i un elaborat programa escultòric. A la Gran Sala del Castell va tallar els
Va morir a Nàpols l'any 1490, i el mateix Alfons va pagar les despeses del funeral.
| |||