Història d'Amèrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 150:
Els grans protagonistes d'aquest període a Amèrica van ser [[George Washington]], [[Simón Bolívar]], [[José de San Martín]], [[Miguel Hidalgo y Costilla]], [[Agustín de Iturbide]] i uns altres que són considerats els ''pares'' de les pàtries americanes contemporànies per les seves lluites contra el domini colonial. La major part dels països del Carib i el [[Canadà]] es van independitzar durant el segle XX.
== Amèrica independent ==
El [[1868]] la flota d'[[Espanya]] va atacar les costes de [[Xile]] i [[Perú]] en raó d'un conflicte colonial. També va restablir breument la seva dominació a Santo Domingo, entre 1861 i 1865, i va mantenir el control sobre [[Puerto Rico]] i [[Cuba]] fins al [[1898]]. El 1888-1889 el [[Brasil]] va abolir l'[[esclavitud]] i després la [[monarquia]] per establir-se com a [[república]].
Les diferències sobre les noves fronteres van provocar guerres constants entre les noves repúbliques d'[[Amèrica]] al llarg de les dècades posteriors. Les més destacades van ser la [[Guerra del Pacífic]] (1879-1884, [[Xile]] contra [[Bolívia]]-[[Perú]]) i la [[Guerra de la Triple Aliança]] (1865-1870, [[Argentina]]-[[Brasil]]-[[Uruguai]] contra el [[Paraguai]]). Aquesta última va acabar amb una derrota total del Paraguai, que va comportar fins i tot un desastre [[demografia|demogràfic]]: la població del país, aproximadament 525.000 persones abans de la guerra, va ser reduïda a uns 221.000 el [[1871]], dels quals només uns 28.000 eren homes. La consolidació de les noves repúbliques no va ser pacífica en canvi. No només les lluites limítrofes, sinó guerres civils van sacsejar els fonaments dels nous estats. L'expansionisme de països com els [[Estats Units]], que es va annexionar territori de [[Mèxic]]; el [[Brasil]], que va imposar la seva sobirania als territoris [[Amazones|amazònics]] encara a costa de moure les fronteres dels seus veïns, els conflictes territorials entre el [[Perú]], [[Bolívia]] i [[Xile]]; la creació de l'[[Uruguai]], la desintegració de la [[Gran Colòmbia]], que crearia tres nous estats: [[Colòmbia]], [[Veneçuela]] i l'[[Equador]], són la prova d'una època convulsa causada per la desaparició de les colònies. Aquesta època de grans canvis per al continent que va portar el [[segle XIX]] entre independència i consolidació acabaria encara amb la construcció del [[Canal de Panamà]], un canal interoceànic que va partir el continent en dos, a costa del territori [[Colòmbia|colombià]] i crear un nou estat, Panamà ([[1903]]), sota la creixent influència d'una nova potència: [[Estats Units]].
== Segle XX ==
El [[Segle XX]] a Amèrica va representar una època de grans canvis i interaccions. El continent que havia estat aïllat de la resta del planeta durant segles, era ara un dels més cèlebres, dels més visitats, dels més esmentats. Seguia sent el "Nou Món" i el territori de les oportunitats. Els Estats Units especialment tindria un paper central en el desenvolupament de la [[ciència]] i la [[tecnologia]]: el cinema de Hollywood conquistaria el món, el [[jazz]], [[Elvis Presley]], el rei del ''Rock'N Roll'', els invents, [[Broadway]], els monopolis, els viatges espacials i d'altres factors. El cinema mexicà, argentí i brasiler serien la contrapart, [[Carlos Gardel]], el rei del [[tango]], el boom de la literatura hispanoamericana amb autors a l'altura dels grans clàssics universals com [[Gabriela Mistral]], [[Pablo Neruda]], [[Jorge Luis Borges]], [[Gabriel García Márquez]], [[Mario Vargas Llosa]] i uns altres, artistes de renom major com [[Fernando Botero]], [[Diego Rivera]], [[Frida Kahlo]] i centenars de noms en la pintura, l'escultura, les arts escèniques, el cinema. El continent de les races i de les cultures, farien que el segle XX es fes d'una o una altra forma, americà.
=== Cap al nord ric i el sud pobre ===
El [[segle XX]] es va caracteritzar per dos fenòmens contradictoris, d'una banda els [[Estats Units]] i el [[Canadà]] van establir lliures democràcies estables fermament, mentre que la resta del continent va sofrir en molts dels seus països diversos tipus de dictadures i homes temibles de tot tipus. Si bé ha d'assenyalar-se que les eleccions als Estats Units entre finals del segle XIX i XX eren altament fraudulentes, i a [[Mèxic]] el sistema demogràfic va desembocar en un règim autoritari sense alternança democràtica en la presidència. Algunes fonts expliquen que no és casual aquesta divisió, i que aquesta inestabilitat política és conseqüència d'un procés econòmic i polític d'ingerència nord-americana aliada a les classes dirigents de cada país llatinoamericà. A la fi del segle que la major part del continent va aconseguir fer-se de governants triats democràticament, encara que no en totes les circumstàncies s'han establert institucions duradores. El desenvolupament econòmic dels [[Estats Units]] faria d'aquest país ja des de principis de segle la meca de la immigració, sobretot des d'[[Europa]] i [[Àsia]], al costat dels països de l'[[Argentina]] i l'[[Uruguai]].
En menor mesura la resta dels països americans no van ser aliens a aquesta nova onada de pobles que ''colonitzaven'' a la seva forma el Nou Món. El desenvolupament industrial del nord del continent que faria dels [[Estats Units]] una potència mundial, crearia una gran diferència d'enfront d'un sud empobrit. L'emigració de llatinoamericans cap a aquest país augmentaria amb el pas de les dècades fins a convertir-los com la segona "''minoria''" al seu territori. El [[Canal de Panamà]], inaugurat el [[1914]], amb la seva ubicació en el punt més estret entre el [[Mar Carib]] i l'[[oceà Pacífic]], va tenir un efecte d'àmplies projeccions en escurçar la distància i temps de comunicació marítima, produint avançaments econòmics i comercials que beneficiarien especialment als [[Estats Units]]. El [[liberalisme]] econòmic s'obriria pista a [[Llatinoamèrica]], especialment després de la crisi econòmica de [[1929]], però en nombrosos països serien les classes altes i dirigents els beneficiaris davant una pagesia pobra i marginal. Els recursos naturals llatinoamericans estarien en mans de les multinacionals nord-americanes, però també europees. La Matança de l'Escola Santa María de Iquique el [[1907]] a [[Xile]] i la "Massacre de les Bananeres", protagonitzada per la [[United Fruit Company]] el [[1928]] a [[Colòmbia]], són dos dels molts exemples de com van ser les polítiques del desenvolupament econòmic a [[Llatinoamèrica]]. La [[guerra del Chaco]] ([[1932]] - [[1935]]) entre [[Bolívia]] i el [[Paraguai]] pel control del riu Paraguai, va acabar amb la victòria paraguaiana i va deixar a tots dos com els més pobres d'aquest subcontinent cap a finals del [[segle XX]].
El [[9 d'abril]] de [[1948]] va ser assassinat el cabdill popular Jorge Eliécer Gaitán a [[Bogotà]], la qual cosa abocaria a [[Colòmbia]] en un conflicte polític per la resta del segle. El [[22 de novembre]] de [[1963]] altres magnicidis atemptarien contra les intencions de canviar una realitat política desfasada en el continent, la falta de drets dels afro-americans als Estats Units: és assassinat el president nord-americà [[John Fitzgerald Kennedy]] i el líder polític [[Martin Luther King]]. Cap a finals del segle, Amèrica comptava amb diversos dels països més pobres del món com [[Haití]], [[Bolívia]] i [[El Salvador]], entre uns altres o països on convivia el primer amb el tercer món com el [[Brasil]], l'[[Argentina]], [[Colòmbia]] i [[Mèxic]], tota aquesta realitat en el mateix continent del país més ric del món. La idea de veure a "''Llatinoamèrica com el pati posterior dels Estats Units''" segons el president nord-americà [[Ronald Reagan]] es va convertir en el resum del que va ser la història del continent durant el segle XX i el compliment de la profecia del Libertador [[Simón Bolívar]]:
{{Cita|"''Els Estats Units semblen destinats per la providència per plagar l'Amèrica de misèria en nom de la Llibertat''".}}<ref>[http://www.simon-bolivar.org/bolivar/pensamientos.html Pensaments bolivarians], ''Simón Bolívar, l'home''.|[[Simón Bolívar|Pensaments bolivarianos]]</ref>
=== Amèrica durant les guerres mundials ===
Durant la [[Primera Guerra Mundial|Primera]] i [[Segona Guerra Mundial]], el continent es va mantenir a resguard de l'ona destructiva que va arrasar [[Europa]], [[Àsia]] i [[Àfrica]] i es va tornar una vegada més receptor natural de centenars de milers de refugiats. Amb la finalitat del conflicte, el [[30 d'abril]] de [[1948]], es funda la [[Organització dels Estats Americans]]. El [[25 d'abril]] de [[1945]] es va celebrar la primera conferència a [[San Francisco]] de la [[Organització de les Nacions Unides]] per garantir la pau del món, la qual tindria com a seu definitiva a la ciutat de [[Nova York]]. La [[Organització dels Estats Americans]] es fundaria el [[30 d'abril]] de [[1948]] a [[Bogotà]] culminant un llarg ideal començat el [[1890]] amb la ''Primera Conferència Internacional Americana'', efectuada a la ciutat de [[Washington]], que es convertiria el [[1910]] en la ''Unió Panamericana''. La Carta de l'OEA va confirmar el suport a metes comunes i el respecte a la sobirania de cadascun dels països del continent.
El comandant [[Neil Armstrong]] va ser el primer ésser humà que va trepitjar la superfície de la lluna el [[20 de juliol]] de [[1969]] al Sud del ''Mar de la Tranquil·litat'', (''Mare Tranquilitatis''). Armstrong, nascut a [[Ohio]] el [[1930]], va viatjar amb altres dos companys en la missió [[Apollo 11]].
Però l'anomenada [[guerra freda]] tindria conseqüències nefastes en sòl americà. En el primer lustre dels [[anys 1960]] el règim implantat a [[Cuba]] per [[Fidel Castro]] i el [[Che Guevara]], entre uns altres, va orientar la política del seu país cap a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] (URSS), de la qual va passar a ser un incondicional aliat en detriment dels interessos geoestratègics dels [[Estats Units]]. La situació va tenir el seu punt més dramàtic en la "[[Crisi dels míssils de Cuba]]" que va portar a la humanitat a estar més a prop que mai d'una ''tercera guerra mundial'', però que va poder evitar-se gràcies a la voluntat de [[Nikita Jrushchov]] i [[John F. Kennedy]]. Com a conseqüència, va esclatar el conflicte armat intern a Colòmbia el [[1964]], va haver-hi més sèries de violents règims dictatorials en diversos països d'Amèrica Llatina: [[Brasil]] ([[1964]]), [[Argentina]] ([[1968]] i [[1976]]), [[Xile]] ([[1973]]), [[Uruguai]] ([[1973]]), [[Bolívia]] ([[1980]]), a més de l'esclat del conflicte armat intern del Perú el 1980.
El [[4 d'abril]] de [[1968]] un altre magnicidi va sacsejar al continent: era assassinat el Dr. [[Martin Luther King]], a [[Memphis]], un dels grans activistes del Moviment pels Drets Civils als Estats Units pels [[afroamericans]], llaureat amb el [[Premi Nobel de la Pau]]. Va organitzar i va dur a terme marxes pel dret al vot, la no discriminació, i altres drets civils bàsics. La majoria d'aquests drets van ser promulgats en les lleis dels Estats Units amb l'aprovació de l'Acta dels Drets Civils i l'Acta dels drets de votació. És tal vegada més famós pel seu discurs "I Have a Dream (Jo tinc un somni)" davant del Monument a Lincoln durant la Marxa sobre Washington pel treball i la llibertat el [[1963]]. King és recordat com un dels majors capdavanters i [[heroi]]s de la història dels Estats Units, i en la moderna història de la no violència.
=== Fi del segle ===
Després de la fi de la guerra freda amb la caiguda del [[Muro de Berlín]], el continent va veure l'avanç del [[Neoliberalisme]], un conjunt de propostes polític-econòmiques amb èmfasis en la lliure circulació de capitals, la privatització d'empreses públiques i el desmantellament del ''Estat Benefactor''. Els pares d'aquests processos van ser el [[Banc Mundial]], la [[Organització Mundial del Comerç]] i el [[Fons Monetari Internacional]] (FMI). Aquestes polítiques que obeeixen a una més complexa xarxa del mercat internacional, si bé va posar fi a governs de facto com les dictadures llatinoamericanes, va generar per exemple la crisi financera argentina a partir de [[1998]] que crearia una alarma econòmica continental
Una altra característica de la fi de segle, especialment en la dècada dels 80, seria l'enfortiment financer de les màfies de la droga que van tenir com a epicentre [[Colòmbia]], [[Mèxic]] i [[Estats Units]], especialment. La màfia, lligada a la droga, va adquirir un enorme poder econòmic que va arribar fins i tot a ser un veritable poder paral·lel a l'Estat. Un dels noms claus de l'època, que va arribar a proporcions de mite, va anar el de [[Pablo Escobar]], que, a part del seu enriquiment il·lícit,i d'acord de l'edició de 1985 de la [[Forbes|Revesteixi Forbes]], va arribar a ser el cinquè ''home més ric del món'', amb la capacitat de posar en escac la política colombiana i crear un conflicte internacional que va involucrar a altres països americans en l'anomenada "guerra contra el narcotràfic".
== Vegeu també ==
| |||