Unió Democràtica del País Valencià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: per baix de > per davall de |
|||
Línia 41:
El [[1974]] celebrà el seu II Congrés, i el 1976 el III. Cap a la fi del [[franquisme]], la UDPV formà part de les diferents agrupacions antifranquistes valencianes com la [[Taula Democràtica del País Valencià]], del [[Consell Democràtic del País Valencià]] (1974) i, més tard, de la [[Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià]].<ref name="jmarti" />
Gràcies al suport de la [[Democràcia Cristiana]] europea i al perfil socioeconòmic dels seus militants, el partit arribà a la transició amb una estructura i organització molt sòlides, si bé això mai es traduiria en resultats electorals.<ref name="jmarti" /> A les [[eleccions generals espanyoles de 1977]] es va presentar com a part de l'[[Equip de la Democràcia Cristiana]], però no va obtindre representació, amb uns resultats de 47.512 vots (2,58 %) al País Valencià, molt per davall de les espectatives creades.<ref name="jmarti" /> Entre les causes del fracàs del seu resultat es trobarien la feblesa de la marca de l'[[Equip de la Democràcia Cristiana]], que es presentà fraccionada a les eleccions i amb un referent estatal vinculat al passat ([[Gil Robles]]),<ref name="jmarti" /> però també la irrupció d'un competidor per l'espai del centre, la [[Unió del Centre Democràtic]], [[coalició política|coalició]] que aconseguí unificar la major part dels partits de [[dreta política|dreta]],<ref>{{harvsp|Franch|1988|p=67}}</ref> i que no es trobava vinculada a l'oposició com UDPV, sinó als elements reformistes del [[règim franquista]] (tot i que a l'[[Estat Espanyol]] tenien una importància major que no al [[País Valencià]], on la presència de gent amb rerefons franquista a les llistes va ser marginal),<ref>{{harvsp|Franch|1988|p=68}}</ref> fet que els va proporcionar major projecció pública que l'Equip de la Democràcia Cristiana combinada també amb una imatge de modernitat i canvi de la que Gil-Robles mancava.<ref name="jmarti" />
La forta inversió durant la campanya electoral deixà el partit en [[bancarrota]].<ref name="jmarti" /> A més, la desfeta electoral va provocar que la major part de la militància abandonara la formació i es passara a la UCD, deixant a UDPV amb molt poca militància.<ref name="jmarti" /> No obstant això, en les [[eleccions generals espanyoles de 1982|eleccions generals de 1982]] el candidat [[Vicent Miquel i Diego]] va anar com a membre de la UDPV en la coalició electoral [[Unitat del Poble Valencià]], auspiciada i encapçalada per [[Francesc de Paula Burguera]], líder del [[PNPV]], d'ideologia semblant a UDPV i on els militants restants acabarien convergint.<ref name="jmarti" />
| |||