Joan Sutherland: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Cat.
m orto , Typos fixed: ´ → ', → (13), Audio → Àudio (3), dificil → difícil, io → ió (20), desde → des de, ·la → _____·_____la, de a → d'a, _____·_____ → ·, AWB
Línia 2:
 
==Primers anys==
Joan Sutherland va nàixer a [[Sydney]]. Sa mare era una [[mezzosoprano]] d'èxit. Va aprendre molt de asa mare, amb la qual solia cantar i escoltar discos. Va assistir al col·legi [[St Catherine's School, Sydney|St Catherine]], el més veterà dels col·legis [[Anglicanisme|anglicans]] per a noies de Sydney. En complir els 18 anys, va començar a estudiar cant seriosament. Va fer el seu debut a [[Austràlia]] com Dido, a ''[[Dido and Aeneas]]'' de [[Henry Purcell|Purcell]], l'any 1952. Prèviament, l'any 1949, havia guanyat la més important competició australiana de cant, la ''Sun Aria'', i s'havia traslladat a Anglaterra per a estudiar a l'Escola d'ôpera del [[Royal College of Music]]. L'any 1951, va cantar en l'estrena mundial de ''Judith'' d'[[Eugène Goossens]]. El seu debut a Europa va tenir lloc com a primera dama de ''[[La flauta màgica]]'' de [[Mozart]] a la [[Royal Opera House]], [[Covent Garden]] el [[28 d'octubre]] de [[1952]]. Al novembre del mateix any va donar quatre representacions de ''[[Norma (òpera)|Norma]]'' de [[Vincenzo Bellini]] al mateix escenari, en el paper de Clotilde, amb [[Maria Callas]] com Norma.
 
Durant les primeres passes de la seua carrera, va intentar esdevenir una soprano dramàtica wagneriana, seguint l'exemple de [[Kirsten Flagstad]], a qui considerava la millor cantant de totes les èpoques. El 1953, va cantar el seu primer paper protagonista a la Royal Opera House: Amelia, a ''[[Un ballo in maschera]]''. Després va cantar [[Aïda]]. També l'any 1953, va cantar en l'estrena de ''Gloriana'', de [[Benjamin Britten]]. L'any 1954 va contraure matrimoni amb el pianista i [[director d'orquestra]] [[Richard Bonynge]]. Ell la va convèncer de concentrar-se en el repertori de bel canto, atesa la seua gran facilitat en les notes altes i la [[coloratura]]. De1954 a 1958 va cantar amb èxit un extens repertori, desdedes de papers de coloratura a papers dramàtics: Eva a ''[[Die Meistersinger von Nürnberg]]'', Agathe a ''[[Der Freischütz]]'', Desdèmona a ''[[Otello (Verdi)|Otello]]'', Gilda a ''[[Rigoletto (òpera)|Rigoletto]]'', Donna Anna a ''[[Don Giovanni]]'' i molts altres.
 
El 1957 va fer el seu debut amb ''[[Alcina]]'' de [[Handel]], començant una interessant tasca de redescobriment d'òperes oblidades del [[Música barroca|barroc]] i del [[Bel canto]]. El 1958 va cantar el paper de Madame Lidoine en l'estrena anglesa de ''[[Dialogues des Carmélites (òpera)|Dialogues des Carmélites]]'' de [[Francis Poulenc]].
 
==La Stupenda==
Línia 17:
Durant la [[dècada del 1970]] la seua veu va fer-se més expressiva i va millorar la seua dicció. Aleshores, va afegir papers dramàtics com ''[[Maria Stuarda]]'' i ''[[Lucrezia Borgia]]'' de [[Donizetti]], i la dificilíssima ''[[Esclarmonde]]'' de [[Jules Massenet]]. Fins i tot va enregistrar una exitosa ''[[Turandot]]'' l'any 1972, tot i que mai no va interpretar el personatge en escena.
 
Els seus primers enregistraments mostren una veu cristal·lina i una excel·lent dicció. No obstant, a principis dels [[dècada del 1960|anys 1960]], la seua veu va perdre un poc de claredat en el registre mitjà, i sovint va ser atacada per la seua pobra dicció. S'ha atribuït aquest fet a una operació quirúrgica de [[sinus nasals]] a què va ser sotmesa l'any 1959, immediatament després de la seua exitosa ''Lucia'' al Covent Garden. <ref>Joan Sutherland, Russen Braddon, 1962</ref> De fet, el seu primer enregistrament comercial de l'escena final de ''Lucia'' revela que la seua veu i la seua dicció eren més clares que després de l'operació. Sembla, tot i això, que va saber reaccionar a les crítiques: la seua dicció va millorar significativament i va poder continuar emocionant i deixant bocabadat el públic d'arreu del món.
 
A finals de la [[dècada del 1970]] la veu de Sutherland va començar a declinar. No obstant, gràcies a la seua flexibilitat vocal i la seua tècnica portentosa, va continuar cantant els més difícils papers amb asombrosa destresa. Durant la [[dècada del 1980]] , va afegir al seu repertori els papers d´'''[[Anna Bolena (òpera)|Anna Bolena]]'', Amelia de ''[[I masnadieri]]'' i ''[[Adriana Lecouvreur]]''. La seua darrera interpretació va ser com Marguerite de Valois (''[[Les Huguenots]]'') l'any 1990, a l'edat de 64 anys. No obstant, la seu darrera aparició als escenaris va tenir lloc en una gala amb ocasió de la interpretació de ''[[Die Fledermaus]]'' el cap d'any de 1990, al Covent Garden, amb els seus amics [[Luciano Pavarotti]] i [[Marilyn Horne]].
 
==Distincions i premis==
Línia 51:
*''[[Lucia di Lammermoor]]'' — Joan Sutherland (Lucia), André Turp (Edgardo), John Shaw (Enrico), Joseph Rouleau (Raimondo), Kenneth MacDonald (Arturo), [[Margreta Elkins]] (Alisa), Edgar Evans (Normanno), Chorus & Orchestra of the Royal Opera House, Covent Garden, John Pritchard, enregistrat l'any 1961 - Celestial Audio CA 345
*''[[Lucrezia Borgia (òpera)|Lucrezia Borgia]]'' — Joan Sutherland (Lucrezia Borgia), Ronald Stevens (Gennaro), [[Margreta Elkins]] (Maffio Orsini), Richard Allman (Don Alfonso), Robin Donald (Jacopo Liveretto), Lyndon Terracini (Don Apostolo Gazella), Gregory Yurisich (Ascanio Petrucci), Lamberto Furlan (Oloferno Vitellozzo), Pieter Van der Stolk (Gubetta), Graeme Ewer (Rustighello), John Germain (Astolfo), Neville Grave (Un servo), Eddie Wilden (Un coppiere), Jennifer Bermingham (Principessa Negroni), Australian Opera Chorus, Sydney Elizabethan Orchestra, [[Richard Bonynge]], enregistrat l'any 1977. VHS Video Cassette - Castle Video CV2845 (PAL); Polygram-Vidéo 070 031-3 (SECAM) Polygram 079 261-3 (PAL)
*''[[Maria Stuarda]]'' — Joan Sutherland (Maria), Huguette Tourangeau (Elisabeta), [[Luciano Pavarotti]] (Leicester), Roger Soyer (Talbot), [[Margreta Elkins]] (Anna), James Morris (Cecil), Coro del Teatro Comunale di Bologna, Orchestra del Teatro Comunale di Bologna, [[Richard Bonynge]] enregistrat l'any 1975 – [[Decca Records|Decca]] 00289 425 4102 / Lyrica LRC 1040/1041 — [http://decca.ddd.de/tracklist.p3p?product_id=20012309288 Talls]
 
'''[[Charles Gounod]]'''
Línia 72:
<references/>
 
==ExternalEnllaços linksexterns==
* {{en}}http://www.ffaire.com/sutherland/
* {{en}} http://www.deccaclassics.com/artists/sutherland/
*{{en}} [[Australian Broadcasting Corporation|ABC]] Entrevista al ''Sunday Profile'': [http://www.abc.net.au/sundayprofile/stories/s1331197.htm Dame Joan Sutherland]
*{{pt}} Blog amb una anàlisi completa de la veu i la carrera de Joan Sutherland: http://www.ildolcesuono.blogspot.com
 
 
[[Categoria:Sopranos|Sutherland, Joan]]