Tercera Guerra Carlina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 85:
=== Front Est ===
A Catalunya, l'aixecament es va realitzar fins i tot abans de la data que havia designat el pretendent. Joan Castell, al capdavant de 70 homes, es va revoltar uns dies abans. El pretendent va nomenar al seu germà Alfons Carles com a capità general de Catalunya, encara que fins a cap d'any no va creuar la frontera i va ser [[Rafael Tristany]] qui va assumir transitòriament el lloc. Encara que es van formar partides guerrilleres en gairebé totes les comarques catalanes, no es va arribar a organitzar una estructura militar comuna. La revitalització de la insurrecció en el front nord i l'arribada d'Alfons Carles al desembre de 1872 van reactivar les partides carlistes a Catalunya, al mateix temps que la partida de [[Pasqual Cucala Mir]] aconseguia el suport popular en el [[Maestrat]] i es formaven unes altres fins a totalitzar uns 3.000 homes. A la [[província de València]], els carlistes mantenien 2.000 homes armats en diverses partides i a la província d'Alacant uns 850.
El general Marco de Bello havia organitzat la divisió aragonesa i l'administració civil i militar de la regió. Malgrat aquesta organització tenien seriosos problemes per pagar als soldats i armar-los ja que s'armaven amb el robat a l'enemic o comprades a l'estranger. Va organitzar diversos batallons carlistes i les companyies del Pilar que eren soldats de preferència dins de l'exèrcit carlista del Centre. Va perdre alguns combats com a [[Casp]] però va poder rebutjar un atac dels republicans a [[Cantavieja]]. Les partides en el Maestrat van anar augmentant i barrejant-se amb les d'[[Aragó]], [[Catalunya]], [[Conca]] i [[Albacete]]. Així per exemple la partida de [[Pasqual Cucala Mir|Cucala]] obstaculitza i sortia de [[Catalunya]]. A l'any 1874 l'infant Alfons va enviar els homes de Vallès (carlistes de [[Tarragona]]) a reforçar els homes del [[Maestrat]]. Els carlistes van poder arribar a crear un miniestat amb centre a [[Cantavieja]] que, després de ser assetjada, va haver de capitular.
La mobilització carlista es va reduir en altres zones a petites partides aïllades; destacaven uns 400 homes a [[Extremadura]] i les partides de [[Castella la Nova]], sobretot a la [[província de Ciudad Real]].
També cal destacar la conquesta de la ciutat de [[Conca]] l'any [[1874]] per tropes carlistes al comandament d'Alfonso Carles i la seva esposa [[Maria de les Neus de Bragança]]. Al març d'aquest any, les forces carlistes, dirigides per [[Francesc Savalls]], van posar setge a [[Olot]] i, després de conquerir-la, la van convertir en la seva capital. Al juliol s'estableix a [[Sant Joan de les Abadesses]] la [[Diputació de Catalunya]], que presidia Tristany, i que intentava dotar d'una organització político-administrativa als territoris controlats pels carlistes catalans.
Al març de [[1875]], [[Arsenio Martínez-Campos|Martínez-Campos]] va ocupar [[Olot]] i va sotmetre a setge [[La Seu d'Urgell]]. La seva conquesta per les tropes governamentals a l'agost va fer que el [[19 de novembre]] finalitzés la lluita a Catalunya.
== Batalles destacades ==
| |||