Sant Pere d'Àger: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Indexació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Canonica_St_Pere_Ager.jpg|thumb|140px|Vista exterior de la Canònica de Sant Pere d'Àger]]
'''Sant Pere d'Àger''' és un conjunt monumental format pel recinte emmurallat de la vila, pel castell i per les dependències del monestir canonical a la vila d'[[Àger]] ([[Noguera]]).<ref name="Sapiens">{{
[[File:Castell d'Àger.jpg|thumb|esquerra|Panoràmica del conjunt ]]
[[Fitxer:Sant Pere d'Àger.JPG|250px|thumb|esquerra|L'[[absis]] ]]
El castell fou el nucli més antic de la vila, perquè la seva situació estratègica el feia un lloc molt cobejat. De fet, hi ha indicis d'estructures anteriors a l'època cristiana i a la reconquesta de la vall per part d'[[Arnau Mir de Tost]], que sembla va ser el fundador de l'antiga [[canònica]].<ref name="Sapiens2">{{
La primera comunitat, potser [[benedictina]], s'hi va establir el [[1037]]. El [[1048]] ja es té constància d'una comunitat regida per un canonge, de la qual Arnau Mir en va obtenir de la [[Santa Seu]] el privilegi de l'exempció [[episcopal]], convertint-lo en un enclavament religiós singular. Gràcies a les donacions de la família d'Arnau Mir fins al seu nét [[Guerau II de Cabrera]], la canònica va aconseguir un ampli territori que incloïa [[Àger]], [[Castelló de Farfanya]], [[Montclar (Agramunt)|Montclar]] i [[Valldellou]].
Línia 21:
Aquests tipus de motius decoratius són molt habituals en aquesta època a Catalunya. Igualment, és característic el procediment de la talla a bisell, mitjançant el qual s'obtenen els efectes de llum i ombra que delimiten els motius.
A Sant Pere d'Àger la decoració era fonamentalment de caràcter vegetal i geomètric, fet que es pot comprovar amb les restes conservades in situ i amb les peces conservades, també, al [[Museu de Lleida]] Diocesà i Comarcal. Però altres conjunts presentaven decoració figurada, com les anomenades llindes de [[Sant Genís de Fontanes]] i de [[Sant Andreu de Sureda]], al [[Rosselló]], i també a [[Sant Pere de Rodes]].<ref>{{
== Referències ==
| |||