Diferència entre revisions de la pàgina «Nòrica»

3 bytes afegits ,  fa 7 anys
m
Corregit: Des llavors el > Des de llavors el
m (Correcció tipogràfica: espais sobrants)
m (Corregit: Des llavors el > Des de llavors el)
La població original foren els panonis, propers dels [[il·liris]], però després de la gran emigració celta fou aquest poble el dominant des el [[segle IV aC]], i entre els grups dominants els [[tauriscs]], que són probablement els que els romans anomenaven [[nòrics]] (''norici'') perquè tenien capital a ''Noreia'' (moderna [[Neumarkt]] a [[Estíria]]). Altres pobles esmentats per [[Claudi Ptolemeu|Ptolemeu]] foren: els ''[[rigusci]]'', ''[[halaunii]]'', ''[[suanetes]]'', ''[[sevaces]]'' i ''[[ambisonti]]''.
 
El [[16 aC]] els nòrics es van unir als panonis i van envair Ístria; els soldats nòrics a les legions a Ístria es van revoltar; però rebels, nòrics i panonis foren derrotats pel procònsol d'[[Il·líria]] Publius Silius, i llavors el Nòric fou ocupat. Des de llavors el territori fou anomenat província però de moment no es va organitzar com a tal sinó que va romandre l'estructura monàrquica preexistent (''Regnum Noricum'') sota l'autoritat d'un procurador imperial. Vers l'any [[40]] [[Cal·lígula]] va declarar formalment incorporat el regne. Sota [[Antoní Pius]] la ''Legio II Pia'' (després ''Legio II Italica'') es va estacionar a la regió i el seu comandant va ser nomenat governador provincial.
 
Dioclecià va dividir la província en les del [[Nòric Ripense]] (a la vora del Danubi) i del [[Nòric Mediterrani]] (la part sud) governades per ''praeses'', com a part de la prefectura d'Itàlia i diòcesi d'Il·líria.
1.154.319

modificacions