Vescomtat de Castellbò: diferència entre les revisions

Pere I vescomte d'Urgell fou el primer a titular-se vescomte de Castellbò el [[1126]] després de l'enllaç amb Sibil·la, hereva del vescomtat de Cerdanya. Va pledejar amb el [[Bisbe d'Urgell]] i l'arbitri del [[Bisbe d'Elna]] li fou desfavorable. ([[1171]]). Es va casar amb Arnaua, vídua de Bertran de [[Tarascó]], filla d'Arnau de Caboet, i hereva del senyoriu dels [[Caboet]], les [[vall de Cabó]], [[vall de Sant Joan]] i valls d'[[Andorra]] (per els que eren feudataris del Bisbe d'Urgell), a pesar de l'oposició del bisbe d'Urgell i amb el vistiplau del comte [[Ermengol VII d'Urgell|Ermengol VII]] que va donar el feus del Caboet al fill de Pere I i Arnaua, Arnau, negant-se a reconèixer el millor dret de Bertran (fill del primer matrimoni d'Arnaua, que per sort pels Castellbò va morir solter el [[1199]]). Arnau, fill i successor de Pere I i d'Arnaua que va fer bastir castells i va despertar les suspicàcies del comte i del Bisbe d'Urgell. Arnau va intentar oposar-se a ambdós però el rei Alfons el va obligar a sotmetre's i a reconèixer al comte Ermengol la sobirania feudal per [[Castellbò]], [[La Roca d'Aguilar]] i altres castells. Arnau va simpatitzar amb els [[albigesos]] o [[càtars]]. Per congraciar-se amb el bisbe d'Urgell, que li tirava en cara les seves simpaties, li va cedir el [[castell de Masferrer]] i el va reconèixer com a successor per les terres del Caboet i per Andorra si moria sense fills. Però efectivament no tenia fills i la seva filla Ermessenda era pretesa per Roger Bernat, fill del comte Ramon Roger de Foix. Per això va trencar altre cop amb el bisbe que es va negar a acceptar el matrimoni i va obtenir el suport del comte Ermengol. Arnau, amb suport del comte de Foix, es va revoltar, però fou fet presoner amb el seu futur consogre el [[1203]]. Arnau va haver de comprometre's a casar-se amb Elisenda, filla del vescomte Guillem de [[Vescomtat de Cardona|Cardona]] i neboda del comte Ermengol, a deixar Castellbò i [[La Roca d'Aguilar]] als [[Vescomtat de Cardona|Cardona]] per cinc anys, a casar el primer fill que tingues amb Miracle, germana d'Ermengol i prometre que no casaria la seva filla amb algú de la família del comte de [[comtat de Foix|Foix]]. Els disturbis que es van produir al comtat amb motiu de la propera mort del comte [[Ermengol VIII d'Urgell|Ermengol VIII]] van permetre a Arnau celebrar l'enllaç d'Ermessenda amb Roger Bernat de Foix el [[1208]]. Després del [[1209]] va participar en la guerra contra [[Simó de Montfort]] i en el temps que va seguir a la [[Batalla de Muret]] el [[1213]] el vescomtat va rebre molts refugiats. El [[1217]] es va sotmetre a l'església i va viure en pau fins a la seva mort el [[1226]]. El vescomtat va passar a la seva filla Ermessenda que només el va sobreviure quatre anys i el [[1230]] el seu marit [[Roger Bernat II de Foix]] va assumir el govern del vescomtat (Bernat Roger I) en nom del seu fill menor Roger I de Castellbò ([[Roger IV de Foix]]) fins a la seva mort el [[1240]].

 

 

El [[1512]] el vescomtat fou confiscat pel rei [[Ferran II]], i el [[1513]] el va cedir a [[Germana de Foix]] en dot vitalici, transformat el [[1519]] en perpetu i alienable ([[1523]]). Germana en va vendre l'úsdefruit a Lluís Oliver de Boteller ([[1528]]) però conserva la nua propietat fins a la seva mort el [[1537]] en què va tornar a la corona (l'úsdefruit va tornar a la mort de Lluís el [[1548]])