Hebron: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mans de al-Salih > mans d'al-Salih |
m Corregit: des el [[1969 > des del [[1969 |
||
Línia 35:
El [[1807]] els jueus van comprar més terrenys (on avui és el mercat). El 1831 els egipcis van entrar a Hebron que van governar fins al 1840, i durant el seu govern, el 1834, es van produir alguns actes contra els jueus. El 1840 Abd al-Rahman ibn Amar, revoltat contra els egipcis a Dura, va matar al governador d'Hebron i va proclamar la sobirania otomana, ocupant el seu lloc; va terroritzar la població jueva i cristiana als que va sotmetre a forts impostos. El 1846 els otomans van atacar la ciutat i el van fer fora; Hebron fou saquejada pels otomans, i Abd al-Rahman va mantenir una guerrilla a la regió durant uns anys. A partir del 1860 la seguretat va millorar. La població va passar de menys de 10000 persones el 1870 a 14.000 vers el 1900.
El desembre de [[1917]] els britànics van entrar a la ciutat. Sota els britànics fou capital d'un subdistricte del districte Sud ([[1922]]). El [[1929]] es va produir la [[Massacre d'Hebron]], uns seriosos disturbis antijueus en que la multitud, dirigida per Amin al-Husayni, va atacar el barri jueu i va matar 63 persones i la resta dels jueus van fugir; el 1931 alguns jueus van tornar al barri jueu que havia quedat molt damnat però els disturbis es van reproduir i els britànics van decidir evacuar tota la població jueva de la ciutat (1936). Els britànics van romandre a Hebron fins al 1948 quan la Cisjordània fou entregada al rei haiximita de Transjordània per formar el regne haiximita de Jordània. Fou capital del liwas d'Al-Halil. El [[1967]] Hebron i la Cisjordània fou ocupada per l'exèrcit israelià i des
Després dels acords d'Oslo el 1997 la ciutat fou dividida en dos sectors: l'H1, poblat per uns cent vint mil palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina; i l'H2, amb uns 500 jueus i trenta mil palestins, administrat per Israel. Progressivament la zona d'administració israeliana va anar expulsant als palestins dels que ja només en resten uns deu mil. Un colon israelià [[Baruch Goldstein]], va obrir foc el 1994 contra els civils palestins que pregaven a la mesquita d'Ibrahimi i en va matar a 29; a causa d'aquest fet el moviment extremista sionista [[Kakh]] fou prohibit.
|