Hebron: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mans de al-Salih > mans d'al-Salih
m Corregit: des el [[1969 > des del [[1969
Línia 35:
El [[1807]] els jueus van comprar més terrenys (on avui és el mercat). El 1831 els egipcis van entrar a Hebron que van governar fins al 1840, i durant el seu govern, el 1834, es van produir alguns actes contra els jueus. El 1840 Abd al-Rahman ibn Amar, revoltat contra els egipcis a Dura, va matar al governador d'Hebron i va proclamar la sobirania otomana, ocupant el seu lloc; va terroritzar la població jueva i cristiana als que va sotmetre a forts impostos. El 1846 els otomans van atacar la ciutat i el van fer fora; Hebron fou saquejada pels otomans, i Abd al-Rahman va mantenir una guerrilla a la regió durant uns anys. A partir del 1860 la seguretat va millorar. La població va passar de menys de 10000 persones el 1870 a 14.000 vers el 1900.
 
El desembre de [[1917]] els britànics van entrar a la ciutat. Sota els britànics fou capital d'un subdistricte del districte Sud ([[1922]]). El [[1929]] es va produir la [[Massacre d'Hebron]], uns seriosos disturbis antijueus en que la multitud, dirigida per Amin al-Husayni, va atacar el barri jueu i va matar 63 persones i la resta dels jueus van fugir; el 1931 alguns jueus van tornar al barri jueu que havia quedat molt damnat però els disturbis es van reproduir i els britànics van decidir evacuar tota la població jueva de la ciutat (1936). Els britànics van romandre a Hebron fins al 1948 quan la Cisjordània fou entregada al rei haiximita de Transjordània per formar el regne haiximita de Jordània. Fou capital del liwas d'Al-Halil. El [[1967]] Hebron i la Cisjordània fou ocupada per l'exèrcit israelià i des eldel [[1969]] alguns jueus es van establir a la ciutat i una colònia jueva es va establir a l'est de la ciutat a Quiriat-Arbà, d'on el 1979 es van traslladar al barri d'[[Avraham Avinu]] i més tard a altres barris incloent [[Tel Rumeida]]. El poder local va restar en mans de la poderosa família dels Djabari. El 1975 tenia uns 38.000 habitants.
 
Després dels acords d'Oslo el 1997 la ciutat fou dividida en dos sectors: l'H1, poblat per uns cent vint mil palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina; i l'H2, amb uns 500 jueus i trenta mil palestins, administrat per Israel. Progressivament la zona d'administració israeliana va anar expulsant als palestins dels que ja només en resten uns deu mil. Un colon israelià [[Baruch Goldstein]], va obrir foc el 1994 contra els civils palestins que pregaven a la mesquita d'Ibrahimi i en va matar a 29; a causa d'aquest fet el moviment extremista sionista [[Kakh]] fou prohibit.