Lèucada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Grècia]] el [[1 > Grècia]] l'[[1 |
m Corregit: Des el [[1386 > Des del [[1386 |
||
Línia 112:
Com a colònia coríntia va esdevenir un estat independent.<ref>{{ref-llibre|cognom=A. J. Graham|títol=Colony and mother city in ancient Greece|pàgines=132|isbn=0-7190-0059-9}}</ref> A les guerres mèdiques va ajudar a Atenes i va enviar tres vaixells a la [[batalla de Salamina]] ([[480 aC]]) i 800 homes a la batalla de [[Platees]]. A la [[guerra del Peloponès]] va estar al costat de [[Corint]] la seva metròpoli, i, per tant, generalment al costat d'[[Esparta]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Nigel Bagnall|títol=The Peloponnesian War: Athens, Sparta and the struggle for Greece|pàgines=17|isbn=0-312-34215-2}}</ref> El [[343 aC]] va esdevenir aliada d'[[Atenes]] contra [[Regne de Macedònia|Macedònia]], i victoriós el rei [[Filip II de Macedònia]], l'illa va passar al seu control. El [[312 aC]] la seva independència fou restaurada. Al segle següent va passar a la confederació d'Acarnània i fou seu de les reunions de la confederació. El [[230 aC]] fou aliada de Macedònia contra Roma, però fou derrotada i el [[197 aC]] va passar a domini romà al ser conquerida després d'un llarg setge. Altres ciutats de l'illa en aquest temps eren: Fara (Phara Φαρά) i Hellomenion (Hellomenium (ελλόμενον). El cap al sud-oest de l'illa fou anomenat Leucatas o Leucates (Λευκάτας).
Lèucada va ser inclosa a la província romana d'Acaia ([[segle I aC]]) i a finals de segle es va construir la capital [[Nicòpolis de Lèucada|Nicòpolis]]. Va romandre en mans dels romans (fou destruïda per un terratrèmol el [[375]]) i després dels bizantins, sota els quals va patir en nombroses èpoques atacs dels pirates. Al segle VII fou inclosa al [[thema]] de ''Kefalonia''. Vers el [[1083]] fou ocupada pels normands de [[Sicília]] que la van abandonar el [[1085]]. Al repartiment de l'Imperi el [[1205]] va correspondre al príncep d'[[Acaia]] i la senyoria en fou donada a Gaius, príncep de [[Tàrent]], però fou ocupada pel [[Despotat de l'Epir|dèspota d'Epir]] el [[1215]]. Epir la va dominar fins al [[1294]]. En aquest any Nicèfor Andrònic Àngel la va donar com a dot feudal a la seva filla (germana de l'hereu Tomàs I de l'Epir o Tomàs Àngel), quan es va casar amb [[Joan I Orsini|Joan Orsini]], filla del comte de [[Cefalònia]] [[Ricard I Orsini]], que l'any [[1300]]. Aquest hi va construir una fortalesa (Hàgia Mavra o Santa Maura) i el [[1304]], a la mort del seu pare, va esdevenir comte de Cefalònia i [[Zante]] i senyor de Santa Maura o Lèucada, incorporant de fet l'illa als dominis paterns. Va seguir en mans dels comtes de Cefalònia, primer els Orsini i després els [[Tocco]], que temporalment foren dèspotes de l'Epir (Àngel-Comnè). [[Lleonard I Tocco]], fill de ''Guillem II Tocco'' i de Margarita Orsini, i net de [[Ricard I Orsini]] per via femenina, va rebre la senyoria el [[1352]] (incloent-hi Vonitza) i el [[1358]] a la mort del seu cosí [[Nicèfor II Àngel-Comnè]] Orsini va heretar Cefalònia i Zante (va ser afavorit en la successió enfront del seu cosí Guido i els seus descendents) i va ser comte fins que va morir el [[1381]]. El 1357 va esclatar la revolta anomenada "Voukentra" dels camperols de l'illa contra el domini eclesiàstic de la terra. El [[1362]] els napolitans van renunciar als drets feudals i el senyor de Lèucada va rebre el títol de duc de Santa Maura. Des
La dinastia Tocco, amb el duc Leonard, va esdevenir tributaria de [[Turquia]] des del [[1478]] i els otomans van desembarcar a l'illa el [[1479]] i de fet va passar a ser possessió turca. El duc estava enllaçat amb el [[soldà]] pel matrimoni amb Milica Branković, una neboda de la respectada sogra de [[Mehmet II]], Carica Mara, vídua de [[Murat II]]. Milica havia mort el [[1464]] i Leonardo es va casar en segones noces el 1477 amb Francesca Marzano, una princesa dels Aragó d'Itàlia, casa hostil als otomans. Leonardo va jurar submissió als otomans però el [[1479]] una flota manada per Gedik Ahmed Pasha, bey d'Avlonya([[Valona]]) va ocupar Zakynthos ([[Zante]][[Cefalònia]] i Levkas (Lèucada).
| |||