Revisió del 23:59, 8 juny 2014 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: Tblisi el [[11 > Tblisi l'[[11 ← Edició anterior		Revisió del 23:45, 30 juny 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: des el [[1895 > des del [[1895 Edició següent →
Línia 6: Ioani Bagrationi of Mukhrani (Kniaz Ivan Konstantinovitch Bagration-Mukhranski), que va rebre els drets successoris el [[1842]], va néixer el [[7 de febrer]] de [[1812]] i va ser ascendit a tinent coronel el [[1842]], coronel i comandant del regiment d'Erevan el [[1849]] fins al [[1851]] en què fou ascendit a major general; es va distingir a la batalla de Bachkadykliar el [[1853]] i fou nomenat comandant dels granaders de la brigada de reserva, fins al [[1858]] en què fou promogut a tinent general amb el comandament de la 18 divisió d'infanteria. Va morir a Tblisi l'[[11 de març]] de [[1895]] i el va succeir el seu fill Constantí Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Konstantin Ivanovitch Bagration-Mukhranski) nascut el [[24 de desembre]] de [[1834]], ascendit a coronel el [[1874]], comandant del granaders de [[Mingrèlia]] el [[1877]], es va retirar degut al seu estat de salut. Va morir a Tblisi el [[12 de maig]] de [[1903]]. La successió va passar a son cosí Alexandre, fill de Irakli Bagrationi de Mukhrani (+[[1892]]) abans esmentat. Alexandre Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Alexander Iraklievitch Bagration-Mukhranski), va néixer a Mtchadisjavari el [[20 de juliol]] de [[1853]]; cavaller de la guàrdia el [[1874]], va servir a la guerra russoturca del [[1877]]-[[1878]] i va ser ascendit a tinent cap el final de la guerra, a capità el [[1890]], i a coronel el [[1893]]; el des eldel [[1895]] va servir amb la cavalleria del Caucas en diversos destins entre ells el comandament del regiment de dragons de Nijegorod ([[1902]]); el [[1904]] va ser ascendit a major general i l'any següent a major general de l'escorta imperial; del [[1910]] al [[1912]] va ser comandant dels Cavallers de la Guàrdia; el [[6 d'abril]] de [[1917]] va ser promogut a tinent general i va ser membre de la Duma russa. Va ser assassinat pels bolxevics a Piatogorsk el [[1918]] i el va succeir el seu fill Giorgi Bagrationi de Mukhrani (Kniaz Giorgi Alexandrovitch Bagration-Mukhranski) nascut a Sant Petersburg el [[16 de juliol]] de [[1884]]. Mariscal de la noblesa de Dusheti del [[1916]] al [[1917]], es va unir a la revolució però després del triomf bolxevic va lluitar amb els blancs fins a [[1921]] en què es va exiliar, passant a Espanya el [[1944]], i va morir el [[29 de setembre]] de [[1957]]. El va succeir el seu únic fill Irakli Bagration-Mukhranski, nascut a Tblisi el [[3 d'abril]] de [[1909]]. Va obtenir la ciutadania espanyola el [[22 de setembre]] de [[1947]] i el govern espanyol de l'època, dirigit pel general Franco, li va reconèixer el tractament d'Altesa reial. El [[1957]], en recollir la successió del pare, es va autoproclamar cap de la [[Casa Reial de Geòrgia]]. Va morir el [[28 de novembre]] de [[1977]] i el va succeir el seu fill Giorgi Bagrationi de Mukhrani (Don Jorge de Bagration-Mukhranski), que va néixer a Roma el [[22 de febrer]] de [[1944]] i que a la joventut es va dedicar a las carreres de cotxes, aconseguint alguns triomfs. Actualment està casat amb la catalana Núria Llopis i Oliart' (nascuda el [[14 de novembre]] de [[1953]] a Barcelona). L'hereu és el fill gran de Giorgi, Don Irakli Bagration-Mukhranski, nascut a Madrid el [[26 d'agost]] de 1972.

Mukhrani: diferència entre les revisions