Volscs: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: també pel enfrontament amb > també per l'enfrontament amb |
m Corregit: Des el 431 > Des del 431 |
||
Línia 10:
* Des de vers el [[490 aC]] fins al [[459 aC]] amb la guerra de ''Coriolanus'', amb una supremacia dels volscs.
* Del 459 aC al [[431 aC]] quan el dictador [[Aule Postumi Tubert]] va derrotar els volscs i eques a la [[batalla del Mont Algidus]] i va capgirar la situació, refermada per la victòria de [[Quint Capitolí Barbat]] a la [[batalla de Corbione]].
* Des
* Del 390 aC fins vers el [[327 aC]], mancats els volscs de l'ajut efectiu dels eques que havien perdut bona part de les seves forces contra els gals, i debilitats també per l'enfrontament amb els gals, estaven en inferioritat quan la ciutat d'Antium, abans aliada de Roma, va capgirar la seva política i des el [[386 aC]] al [[374 aC]] es va lliurar una guerra entre Roma i els volscs sota la direcció hegemònica d'Antium; la guerra, abans lliurada prop de la frontera amb els ''Aequi'', es va desplaçar cap al sud de les muntanyes albanes; les ciutats de [[Velitres]] i [[Satricum]] foren preses i reconquerides una i una altra vegada pels dos bàndols. La ciutat de [[Privernum]] va entrar a la guerra contra Roma (no s'esmentà abans) el [[358 aC]], però va mancar unitat entre les ciutats dels volscs fins al [[340 aC]] en que les ciutats llatines i campànies es van rebel·lar contra Roma i els volscs s'hi van aliar i van assolar la costa del Latium fins a [[Òstia]], però van compartir la desfeta llatina a [[Pedum]] i després a [[Astura]]. Els romans van entrar a Antium on es va establir una colònia romana però els ciutadans locals foren admesos a la franquícia romana, al mateix temps que les ciutats suposadament volsques de ''Fundi'' i ''Formiae''. Poc després els romans van ocupar Tarracina i s'hi va establir una altra colònia romana. Només Privernum va restar hostil a Roma i va renovar la guerra el [[327 aC]] però fou derrotada i severament castigada i la ciutat ocupada pel cònsol C. Plautius; però tot seguit els privernats foren admesos com a ''civites sine sufragio'' i al cap de pocs anys amb plens drets de franquícia o ciutadania, i inclosos a la tribu Ufentina (si bé la major part dels volscs foren inclosos a la tribu Pomptina o Pontina).
|