Heraclea Pòntica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: des les muralles > des de les muralles
m Corregit: des vers el > des de vers el
Línia 27:
Dionís es va casar per segon cop amb [[Amastris d'Heracleia|Amastris]], la filla d'Oxatres o Oxiatres, el qual era germà de [[Darios III de Pèrsia]], la filla del qual, Stateira, s'havia casat amb Alexandre; per tant Stateira i Amastris eren cosines germanes i a mes s'havien criat juntes i s'estimaven molt. Quant Alexandre es va casar amb Stateira, va donar a Amastris en matrimoni a [[Cràter d'Orèstia|Cràter]], un dels seus generals i amics, però a la mort del conqueridor, Cràter es va casar amb Fila, la filla d'[[Antípater (regent de Macedònia)|Antípater]], i Amastris, amb consentiment del seu ex-marit, es va poder casar amb Dionís d'Heracleia. El matrimoni va aportar seguretat i riquesa a Heracleia i a Dionís en particular, que va posar al seu servei al equip que havia servit al tirà [[Dionís de Siracusa]], que acabava de perdre el poder. Dionís va donar suport a [[Antígon el borni]], quan estava assetjant [[Xipre]], i com a agraïment la seva filla (del primer matrimoni) es va poder casar amb Ptolemeu, nebot d'Antígon i general de les forces del [[Hel·lespont]]. Després de l'enllaç Dionís va abandonar el títol de tirà i va adoptar el de rei ([[322 aC]]).
 
En endavant, lliure de tot perill, va viure a la seva cort una vida de continuada luxúria i va esdevenir gros i inflat de manera poc natural, perdent l'atenció en el govern de l'estat; quan s'adormia era difícil de despertar-lo i calia recórrer a punxar-lo amb dos agulles grans. Dionís tingué tres fills amb Amastris: dos fills Clearc i Oxatres i una filla de nom també Amastris (coneguda com a Amastrina). Al morir als 55 anys, va deixar el govern com a regent a la seva dona Amastris, junt amb un consell de fidels, doncs els dos fills eren massa joves. Havia governat des de vers el [[336 aC]] fins vers el [[306 aC]]. Fou conegut com a Dionís el bo per el seu caràcter, i el poble va considerar una pèrdua la seva mort.
 
Amastris va governar tenint al darrere a Antígon el borni. Però quan aquest va començar la lluita final i va morir el [[305 aC]], [[Lisímac de Tràcia]] va assolir el protectorat d'Heracleia i de fet la regència, i es va casar amb Amastris ([[302 aC]]). Durant un temps va estar molt enamorat i va romandre al seu costat de lluna de mel, però els esdeveniments militars el van obligar a marxar, i va deixar a Amastris a Heracleia i se'n va anar a la guerra. Quan va poder, va cridar a Amastris perquè es reunís amb ell a [[Sardes]], on altra vegada li va mostrar el mateix amor apassionat, però al cap d'un temps l'atenció de Lisímac va passar a la filla de Ptolemeu Filadelf (després [[Ptolemeu II Filadelf]] d'Egipte). Amastris, assabentada, el va abandonar i va tornar a Heracleia on va assolir les regnes del poder. Lisímac la va repudiar. Fou llavors que va fundar la ciutat d'[[Amasra|Amastris]] a [[Paflagònia]], que va donar nom al riu que passava per la ciutat.