Heraclea Pòntica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: des vers el > des de vers el |
m Corregit: no si va > no s'hi va |
||
Línia 37:
Lisímac va quedar meravellat de com de bé Amastris havia governat i havia augmentat la importància i poder del regne. Va engrandir la ciutat i va fer ofrenes per les ciutats de [[Tios]] i Amastris. Arsinoe, la seva dona, va sentir desitjos de governar la ciutat i va demanar el govern al seu marit però aquest li va refusar dient que li demanava massa, però al cap d'un temps, com que Arsinoe continuava demanant el mateix, finalment li va concedir, doncs l'edat havia tornat a Lisímac més manejable. Arsinoe va enviar a la ciutat a Heracleides de Cyme, un home que li era fidel i que era despietat i astut i un planificador hàbil i agut; va governar la ciutat en nom d'Arsinoe amb mètodes estrictes, llançant acusacions contra molts ciutadans al que va castigar i privant a alguns de les seves fortunes.
Lisímac va matar al seu fill [[Agàtocles de Tràcia|Agàtocles]] (d'un anterior matrimoni), acusat per Arsinoe d'un complot. El germà d'Arsinoe, Ptolemeu, que va perpetrar aquests fets, i per la seva follia fou anomenat Ceraune (el llamp). Aquest fet va treure a Lisímac el suport dels seus súbdits, doncs Agàtocles era molt apreciat; algunes ciutats es van revoltar. [[Seleuc I Nicàtor]], assabentat dels fets, i considerant que podia enfonsar amb facilitat el poder de Lisímac, es va unir a les ciutats rebels. Lisímac va acabar morint en una batalla després de ser tocat per una llança que havia tirat un ciutadà d'Heracleia anomenat Malacó, que lluitava al costat de Seleuc. Aquest es va proclamar rei de Macedònia (tot i que no
Quan a Heracleia es va saber la mort de Lisímac i justament a mans d'un heracleià, la gent es va revoltar i es va proclamar la independència i la democràcia. Heracleides i les seves forces foren convidats a sortir de la ciutat, i si ho feien pacíficament se'ls garantia la seguretat i rebrien esplèndids regals. Heracleides, enfadat, va fer castigar a alguns dels missatgers; però els heracleians van pactar amb els caps de la guarnició, als que es va garantir la feina i el sou i els drets de ciutadania; els soldats van agafar llavors a Heracleides i el van fer presoner; llavors l'acròpoli fou destruïda i Phocritos fou nomenat governador, i una ambaixada fou enviada a Seleuc. [[Zipetes]], el rei de [[Regne de Bitínia|Bitínia]], enemic tant de Lisímac com de Seleuc, va aprofitar aquestos moments per atacar Heracleia i va devastar el seu territori, però els seus soldats van patir també moltes baixes.
| |||