Qara Qoyunlu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Corregit: quarters de hivern a > quarters d'hivern a
Línia 61:
El [[1458]] Djahan Shah va fer una expedició al Khorasan i va entrar a Herat el [[28 de juny]] de [[1458]] i la va conservar uns mesos però el novembre de [[1458]], degut a dificultats d'abastiment, va decidir el seu abandonament i va signar un tractat d'amistat i fidelitat amb el timúrida [[Abu Said ibn Muḥammad ibn Miranshah ibn Timur]] pel qual aquest li confirmava la possessió de tots els dominis adquirits pels qara qoyunlu a Pèrsia; el timúrida va entrar llavors a Herat sense oposició evacuda per Djahan Shah. L'enemic principal era ara Uzun Hasan, contra el que va iniciar una campanya ([[1467]]) en la que fou derrotat i mort. Mentre durava aquesta expedició es va revoltar el seu fill Hasan Ali, revolta que fou la causa principal del fracàs. Territorialment en aquest moment fou quan el domini qara qoyunlu fou més gran; Djahan Shah portava el títol d'emir, sultà, khan i kakhan. Administrativament i econòmicament el seu regnat també fou encertat i el desenvolupament fou notable, les ciències i la cultura foren estimulades; el propi sobirà fou un poeta en turc i persa amb el pseudònim Kahkiki, i home de gran cultura i coneixements.
 
Quan va retornar va derrotar al seu fill Hasan Ali al que va empresonar; asegurada la pau interna i amb els timúrides, l'enemic principal era ara Uzun Hasan; Djahan Shah va evitar inicialment la lluita per atendre a la revolta del seu fill Pir Budak a Bagdad ([[1463]] o [[1464]]); quan la revolta fou dominada i Pir Budak executat ([[1466]]), va iniciar la guerra contra Uzun Hasan ([[1467]]); ja proper l'hivern fou atacat al seu camp per Uzun Hasan i derrotat, i Djahanshah i el seu quart fill Muhammad van morir i el tercer fill Abu Yusuf fou capturat i cegat; el fill gran Farrukhzad havia mort feia anys i el segon Abu l-Kasim va morir el [[1468]]. La successió la va recollir Hasan Ali, que estava a la presó i fou alliberat i proclamat sultà, però aquesta manca de lideratge va fer que a l'estiu del 1468 Uzun Hasan aconseguís dominar l'[[Azerbaidjan]]. Aprofitant el buit de poder que es va produir entre els qara qoyunlu, el [[1468]] els timúrides van voler recuperar l'Iran, i van atendre la crida de Hasan Ali que demanava el seu ajut contra els aq qoyunlu; Shah Rukh va avançar des del [[Gran Khorasan]] i va arribar fins a l'[[Iraq Adjemí]], però mancats els timúrides de reforços van haver d'instal·lar quarters de d'hivern a [[Regió del Karabakh|Karabagh]] per esperar l'arribada de tropes, i allí foren assetjats pels aq qoyunlu. Pel seu costat Hasan Ali fou derrotat decisivament per Uzun Hasan a [[Marand]] i es va haver de refugiar al campament timúrida. Abu Said fou fet presoner en un intent de sortida el gener del [[1469]] i executat al cap de poc. Hasan Ali va fugir llavors a Hamadan on es va suïcidar l'abril de [[1469]] quan va veure que no podia eludir la captura. El seu germà cec Abu Yusuf fou portat pels begs de la tribu baharlu al [[Fars]] on fou aclamat com a sultà, però va morir al cap de poc a mans de Ughrurlu Mehmed, fill d'Uzun Hasan, que va conquistar els darrers territoris qara qoyunlu (Fars i [[Kirman]]). Uzun Hasan va establir la seva capital a [[Tabriz]], antiga capital dels [[il-khans]], els [[djalayàrides]], i els kara koyunlu i per segona vegada va fer el gest d'enviar les claus de Tabriz i altres ciutats al sultà mameluc [[Kayt Bay]] (1468-1496) demanant confirmació de la sobirania, però utilitzant un llenguatge que clarament mostrava que es considerava un sobirà independent.
 
Es va produir un buit de poder i finalment el seu fill Hasan Ali, que estava a la presó, fou alliberat i proclamat sultà, però mentre Uzun Hasan aconseguís dominar l'Azerbaidjan ([[1468]]). Hasan Ali va demanar suport als timúrides que van enviar un exèrcit reduït. Hasan Ali fou derrotat decisivament per Uzun Hasan a [[Marand]] i es va haver de refugiar al campament timúrida a [[Regió del Karabakh|Karabagh]], on Abu Said esperava els reforços des de Khorasan, però el sultà fou fet presoner en un intent de sortida el gener del [[1469]] i executat. Hasan Ali va fugir llavors a [[Hamadan]] on es va suïcidar l'abril de 1469 quan va veure que no podia eludir la captura. El seu germà cec Abu Yusuf fou portat pels begs dels baharlu a [[Fars]] on fou aclamat com a sultà, però va morir al cap de poc a mans de Ughrurlu Mehmed, fill d'Uzun Hasan, que va conquistar els darrers territoris qara qoyunlu ([[Fars]] i [[Kirman]]). Uzun Hasan va establir la seva capital a [[Tabriz]].