Totemisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Totem poles
m REF GEC
Línia 1:
[[Fitxer: Rewe.JPG | 250px | thumb | Rewe [[maputxe]] de [[Xile]]]]
El '''totemisme''' és el conjunt de [[creença|creences]] i manifestacions espirituals i socials vinculades a un [[tòtem]].<ref>{{GEC|0147111}}</ref>
 
== Definició ==
 
Linha 11 ⟶ 12:
El totemisme no és considerat per tothom un fenomen religiós. No es tracta en realitat d'una religió, s'expressa entre altres característiques, en l'adoració als animals. El concepte de totemisme es va donar a conèixer per l’escocès Mc Lennan a Londres el 1780 amb la fórmula de: el totemisme és el fetitxisme més l'[[exogàmia]] i la filiació matrilineal ([[matrillinatge]]).<ref name="Wolfe1998">{{citar llibre|autor=Patrick Wolfe|títol=Settler Colonialism|url=http://books.google.com/books?id=ZdhnThYIgGAC&pg=PA112|consulta=22 Desembre 2012|data=22 Desembre 1998|editorial=Continuum International Publishing Group|isbn=978-0-304-70340-1|pàgines=111–}}</ref> La identificació de diversos sistemes religiosos amb el totemisme s'ha descartat i el terme ja no s'utilitza amb freqüència a no ser que s’identifiqui amb l'existència d'animals totèmics en alguna tribu. Alguns estudiosos creuen que, en l'anomenat període Paleolític, ja hi ha indicis de creença respecte al parentiu amb els animals, és a dir, una característica atribuïda al totemisme.
 
El totemisme es manifestava en diverses formes i tipus de diferents contextoscontexts, sobretot entre pobles que barrejaven l'economia (cultius i caça) i, especialment, entre les comunitats de caçadors, com passa a Austràlia, que el totetisme també és present en tribus que crien bestiar.
 
El totemisme, de cap manera pot catalogar una fase general del desenvolupament cultural del clan, però sens dubte ha exercit un efecte psicològic en el comportament de certs grups ètnics, en la seva socialització i en la formació de la personalitat humana.
 
== Tòtem espiritual ==
[[Fitxer: Totempfahl.jpg | thumb | right | 200px | Un [[tòtem]] és un objecte, ésser o [[animal]] [[sobrenatural]], que en les [[mitologia]] s d'algunes cultures es pren com emblema de la tribu o de l'individu; aquest pot incloure una diversitat d'atributs i significats.]]
 
El terme deriva de la paraula [[ototeman]], del llenguatge [[algonkina]] de [[Ojibwa]] (a l'àrea nord dels Grans Llacs a Amèrica del Nord oriental): ell els origina; originalment significa: ell és de la meva parentela. L'arrel gramatical, "ote", significa una relació de sang entre els germans que tenen la mateixa mare i que no poden casar-se entre ells.
 
Entre algunes [[Tribu_(antropologia)|tribus]] [[indígena|indígenes]] i [[amerindi | nacions natives d'Amèrica del Nord]] les qualitats dels animals reflecteixen o reflectien forces sobrenaturals i atribucions espirituals. D'entre alguns dels animals reconeguts està l'[[ós]], el [[falcó]], el [[peix]], el [[bisó]], i el [[Taxidea taxus | teixó]]. Aquests eren animals de gran importància.
 
Existeixen diferents teories sobre el seu origen. Els antropòlegs materialistes suggereixen que el totemisme va néixer com una manera de protegir els animals i les plantes de [[extinció]]. D’aquesta manera, cada tribu es va encarregar de protegir un animal tòtem acordant, per exemple, que només ells el caçarien, o també en cas contrari, protegir l'animal totèmic establint un [[tabú]] que prohibia la ingesta de l’animal o vegetal en qüestió per part de la tribu. A la pràctica, el totemisme es duia a terme assignant el nom de l'animal al nom de la tribu, així, els antropòlegs trobaven en els seus viatges, per exemple, el clan dels castors, o el clan dels [[bedoll]]s, entre molts altres tòtem d'animals i plantes que de vegades, humorísticament, eren adjectivats per formar combinacions del tipus "bisó rialler". Altres antropòlegs menys entusiastes van afirmar que el totemisme va néixer senzillament com una necessitat lingüística de designar els seus veïns, i no van trobar millor manera de fer-ho que usant les paraules que tenien a mà i que millor caracteritzaven els animals. Si els seus veïns eren especialistes en la recol·lecció de la mel, els anomenaven el clan de la mel, o més concretament, els "mels".
Linha 31 ⟶ 32:
 
Un cop difosa la pràctica d'assignacions totèmiques, el totemisme es va convertir en molts llocs (Nord d'Austràlia, Amèrica del Nord ...) en una intricada xarxa de relacions socials entre els clans, on dones serps eren donades en matrimoni a homes àguila, i només a ells, per citar un exemple. Quan un cert nombre de persones en el si d'un clan era sobrepassat, es creava un nou clan, i també un nou tòtem. De tal manera que aquestes precioses relacions socials entre els clans se segellaven. A Amèrica del Nord ho feien amb el tallat d'un tronc que representava el passat d'un clan, amb tots els seus antecessors totèmics.
 
 
== Vegeu també ==
Línia 37:
 
== Referències ==
{{Referències}}
<references />
 
== Bibliografia ==