Diferència entre revisions de la pàgina «Germànics»

2.900 bytes afegits ,  fa 6 anys
m
Bot: Rv. edic. de 95.19.200.238 (disc.) a vers. 13543456 de Langtoolbot (disc.) [er:6]
m (Bot: Rv. edic. de 95.19.200.238 (disc.) a vers. 13543456 de Langtoolbot (disc.) [er:6])
 
==Origen del mot==
[[Fitxer:GERMANICEXPANSION.GIF|esquerra|thumb|350px|Expansió dels pobles germànics durant el [[primer mil·lenni aC]]]]
[dr.snaptruo
El concepte d'identitat ètnica "germànica" és primerament intuït pel [[geògraf]] grec [[Estrabó]], que distingí un grup de bàrbars al nord d'Europa, similar als [[celtes]], però no formant part d'aquests. [[Posidoni]], segons se sap, és el primer a haver fet servir aquest nom, cap a l'any [[80 aC]], en el seu 30è llibre. Això ho sabem gràcies al quart llibre d'Ateneu, qui cap a l'any [[190]] va citar Posidoni de la següent manera: "''els ''germani'' al migdia serveixen carn rostida amb llet i beuen vi sense diluir''".
 
El terme [[llatí]] «''germani''» fou usat per primer cop per [[Juli Cèsar]], i es creu que es tracta d'un manlleu de les [[llengües cèltiques]], en les quals aquest mot és un [[exònim]]. Els escrits de Cèsar, [[Tàcit]] i d'altres autors [[antiga Roma|romans]] indiquen una divisió dels pobles germànics en grups tribals:
* entre els rius [[Oder]] i [[Vístula]], actual [[Polònia]] (germànics orientals).
* el baix [[Rin]] (istvaeons),
* el [[riu Elba]] (irminons),
* [[Jutlàndia]] i les illes [[Dinamarca|daneses]] (ingvaeons).
 
[[Germània (regió)|Germània]] fou poblada bastant densament. El rei sueu Ariovist (que vivia en temps de [[Juli Cèsar]]) posava en combat un exèrcit de no menys de cent mil homes; els [[usipets]] i els tèncteris o [[tèncters]] reunien junts un exèrcit de més de 400.000. Marbod (Marobodus), cap dels [[marcomans]], dirigia un exèrcit de 74.000 homes; en la guerra contra els [[sigambris]] el romans van deixar quaranta mil homes; i en la guerra dels [[camavis]] i els [[angrivaris]] contra els [[brúcters]] les baixes foren de seixanta mil; però com que aquestes dades s'han de prendre amb cura, la realitat és que no es pot establir la població real del país.
 
Els germànics es consideraven autòctons del país tot i que no ho eren, però la seva emigració era prou llunyana per haver-se perdut tot record fins i tot a les llegendes. El seu llenguatge, la [[llengua germànica]], pertanyia a la família [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Molts germànics tenien el cabell ros [[panotxa (color)|panotxa]] i el venien per fer perruques per les dones romanes. Tenien grans bigotis i la majoria tenien ulls blaus.
 
[[Tàcit]] i altres antics autors dividien els germànics en tres grups: ingevons, a la costa; irminons a l'interior; i istevaeons, a l'est i el sud. Tàcit els fa descendir dels tres fills de Mannus, l'ancestre dels germànics. [[Plini]] els divideix en cinc grups: els tres abans indicats, més els [[vindils]], i els [[peucinis]]- [[bastarnes]], però altres classificacions fan als vindils part dels hermions, i als peucinis i bastarnes noms de subgrups. Tàcit a més parla dels hil·levions, els germànics d'[[Escandinàvia]], als que dividia en suinons i sitons.
 
== Història ==
18.886

modificacions