Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 1:
[[Fitxer:UN Partition Plan For Palestine 1947.png|thumb|right|La Partició de Palestina de l'ONU el 1947]]
El '''Pla de les Nacions Unides per a la partició de Palestina''' o la '''Resolució 181 (II) El Govern Futur de Palestina de l'Assemblea General de les Nacions Unides''' fou un pla adoptat per decisió de l'[[Assemblea General de les Nacions Unides|Assemblea General]] el 29 de novembre de 1947.<ref name="UN_ARES181II">{{UN document |docid=A-RES-181(II) |type=Resolution |body=A|session=-1 |resolution_number=181 |accessdate=2008-09-01|title=Future government of Palestine|date= 29 Novembernovembre 1947}}</ref><ref>[http://domino.un.org/unispal.nsf/5ba47a5c6cef541b802563e000493b8c/7f0af2bd897689b785256c330061d253%21OpenDocument Resolution 181 (II). Future government of Palestine A/RES/181(II)(A+B) 29 November 1947]</ref> La resolució recomanava la divisió del [[Mandat Britànic de Palestina]] en dos estats provisionals, un de jueu i un d'àrab, i establia una estructura per a una unió econòmica regional. L'Assemblea General també recomanava que la ciutat de [[Jerusalem]] no fos inclosa en cap estat sinó que tingués un règim internacional gestionat per les Nacions Unides (un [[corpus separatum]]). Un període de transició sota els auspicis de l'ONU havia de començar amb l'adopció de la resolució i duraria fins a l'establiment dels dos estats. La resolució contemplava una retirada gradual de les tropes britàniques i la terminació del [[Mandat Britànic de Palestina]] l'1 d'agost de 1948, i la independència completa dels dos estats per a l'1 d'octubre de 1948.
 
El pla fou aprovat per un vot de 33 a 13, amb 10 abstencions. El 5 de març de 1948, el [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]] arribà a un punt mort quan refusà aprovar una resolució que hauria d'haver acceptat el pla de partició com a fonament per a l'acció del Consell de Seguretat.<ref>[http://digicoll.library.wisc.edu/cgi-bin/FRUS/FRUS-idx?type=goto&id=FRUS.FRUS1948v05p2&isize=M&submit=Go+to+page&page=750 'Memorandum by the Director of the Office of United Nations Affairs(Rusk)to the Secretary of State CONFIDENTIAL (WASHINGTON,) March 22, 1948']</ref> Els Estats Units posteriorment recomanaren que l'ONU administrés Palestina temporalment "sense prejudici del caràcter de l'eventual acord polític",<ref>[http://avalon.law.yale.edu/20th_century/decad166.asp A Decade of American Foreign Policy 1941-1949. United States Position on the Palestine Problem. Statement by Ambassador Warren R. Austin, United States Representative in the Security Council, March 19, 1948 (Excerpts)]. Avalon Project. [Consulta: 24 de juliol de 2009]</ref> i el Consell de Seguretat votà enviar el tema a l'Assemblea General per continuar les deliberacions. L'Assemblea General decidí designar un mediador<ref>[http://unispal.un.org/unispal.nsf/2ee9468747556b2d85256cf60060d2a6/a9a8da193bd46c54852560e50060c6fd?OpenDocument 186 (S-2). Appointment and terms of reference of a United Nations Mediator in Palestine] UNISPAL. [Consulta: 24 de juliol de 2009]</ref>