Edmund Husserl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Correcció tipogràfica: etc. |
||
Línia 4:
Fou alumne de [[Franz Brentano]] i [[Carl Stumpf]] a [[Halle (Saxònia-Anhalt)|Halle]], i el [[1901]] fou professor a [[Göttingen]] i [[Friburg de Brisgòvia]] i cap de l'escola [[fenomenologia|fenomenològica]]. La seva evolució intel·lectual, marcada successivament per l'influx de [[Plató]], [[René Descartes]] i [[Immanuel Kant]], descriu una mena d'arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència. La seva primera obra es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement: les "essències" de les coses. En obres posteriors introduí la problemàtica crítica de l'epokhé i transformà així el realisme aparent de la primera època en una mena d'idealisme transcendental que cerca en la consciència —una consciència transcendental a l'estil de Kant i, per tant, intersubjectiva— el fonament absolut del món d'objectes que s'hi constitueix. Endemés, el [[1887]] s'aconvertí al [[cristianisme]] luterà i abandonà el [[judaisme]].
En les darreres obres aborda temes nous: la veritat prejudicial, la temporalitat de la consciència, la mundanitat de l'home, etc., que semblen preparar el futur pensament de [[Martin Heidegger]]. Considerat com a fundador de la [[fenomenologia]], Husserl no concep el fenomen sinó com la realitat mateixa, tal com és donada a l'home immediatament en el coneixement. La primera etapa de la fenomenologia és dominada, doncs, per l'admiració, gairebé platònica, per la presència de les coses en la consciència. Hom subratlla alhora la intencionalitat del coneixement: la [[consciència (psicologia)|consciència]] no és mai solipsista, és consciència d'alguna cosa i tendeix sempre vers un objecte, i així la correlació consciència-cosa domina el pensament de Husserl. Resta només a determinar si la cosa és en ella mateixa o és per a la consciència. En decidir-se per la segona alternativa, Husserl transforma definitivament la primitiva fenomenologia de les essències en una fenomenologia transcendental, posant l'èmfasi en la reducció transcendental; però, en lloc d'instal·lar-se definitivament en un dels dos pols de la relació subjecte-objecte, se situa al bell mig de l'arc transcendental que els enllaça i des d'allí analitza i descriu les estructures essencials de l'un i de l'altre. Aquesta situació és inestable i el pensament de Husserl dóna proves d'aquesta inestabilitat. Ell pensa, però, que és la situació peculiar del filòsof. Aquest pensament va influir posteriorment en [[Edith Stein]] (St. Teresa Benedicta de la Creu), [[Eugen Fink]], [[Martin Heidegger]], [[Jean-Paul Sartre]], [[Maurice Merleau-Ponty]] i [[Max Scheler]], el seu principal deixeble.
== Obres ==
| |||