Glacis (enginyeria militar): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: sobresortien apenes unes > sobresortien a penes unes
m Corregit: respecte el nivell > respecte al nivell
Línia 2:
Un '''glacis''' en [[enginyeria militar]] és un [[terraplè]] amb un pendent suau construït a la part més exterior d'una [[fortificació]] o [[fortalesa]] envoltant-la totalment. El glacis solia tenir una longitud en planta de 40 o 50 [[Vara (unitat de longitud) |vares]].<ref name="ciencia">{{citar ref| tipus = llibre | cognom1 = Centurion Guerrero de Torres| nom1 =Manuel | títol =Ciencia de militares| url =http://books.google.es/books?id=W3vbp2A2i34C&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false| editorial =Manuél Espinosa de los Monteros | lloc =Cadis| data =1757 | consulta = 3 de març de 2014| llengua = castellà }}</ref> Un dels objectius fonamentals del glacis és protegir la base de l'[[Escarpa (fortificació)|escarpa]] de [[bastions]] i [[revellí|revellins]] d'un atac directe amb [[artilleria]], especialment en les [[muralles]] d'una fortalesa, ja que aquestes queden protegides darrere d'aquest de la línia directa, de manera que els assaltants havien d'arribar a la cresta per batre-les directament.
 
Per tal de protegir aquesta cresta els defensors construïen un camí cobert d'una amplada d'unes 10-12 [[Vara (unitat de longitud) |vares]] (10 m aprox.) [[parapet]]at per sota la cresta on, en cas d'assalt o [[setge]] podien instal·lar-hi tropes. Pel costat de la fortificació sobrepassat el camí cobert hi ha la [[contraescarpa]] que davallava abruptament dins del [[fossat]]. El camí cobert oferia una via de comunicació protegida de la [[Fusell (arma)|fuselleria]] enemiga al voltant de tot el glacis. El parapet tenia usualment una alçada de 8 <sub>2/3</sub> [[Peu (unitat de longitud)|peus]] respecte elal nivell del camí i gaudia d'una o dues banquetes una mena de grades que permetien a la tropa d'infanteria defensora poder treure el cap per sobre del parapet per disparar contra els atacants. En la grada, del costat del parapet, s'hi acostumava a clavar una [[estaca]]da de fustes de secció quadrada a una profunditat de tres peus i que sobresortien a penes unes deu polzades del parapet. Aquest extrem s'esmolava per fer-los punxegudes per tal de dificultar l'atac de les tropes, i no es feia sobresortir més per evitar que el llançament de projectils enemics les estellessin danyant a la tropa defensora. La línia d'estaques, separades amb l'espai mínim per fer-hi passar el fusell, a més estabilitzaven el parapet evitant que s'ensorrés. A més s'hi disposaven una línia d'estaques de la mateixa mena que s'anomenava ''listón de la estacada''. Alguns cops es construïa al final del glacis un altre fossat, dit fossat avançat, amb el seu camí cobert avançat i glacis propi.<ref>Ciencia de militares, pàg. 72</ref> El camí cobert es comunicava amb la plaça mitjançant un pont que salvava el fossat i que entrava per una de les [[Cortina (arquitectura)|cortines]] de la muralla.<ref>Ciencia de militares, pàgs. 125-126</ref>
 
El glacis es construeix amb la terra treta a l'hora d'excavar el fossat.<ref>Ciencia de militares, pàg. 281</ref> En temps de setge s'hi fan sortir ramals coberts d'una profunditat d'uns 6 o 7 peus.<ref>Ciencia de militares, pàg. 222</ref> El glacis forma una [[Rampa (desnivell)|rampa]] anivellada i descoberta de vegetació que representa un magnífic camp de tir contra tot aquell que intenti aproximar-se. Per tal de dificultar-ne l'avanç, a més de la dificultat d'ascendir per un pendent, els defensor solien instal·lar diversos paranys per frenar l'avanç com són la construcció de pous camuflats, i la instal·lació de [[cavall frisi|cavalls frisis]], taulons amb claus mig enterrats, [[Obriülls (arma)|obriülls]] o estaques punxegudes prop de la cresta especialment prop dels posts d'artilleria avançada.