Societat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Correcció tipogràfica: etc.
Línia 149:
L’estratificació de les societats ha canviat al llarg de la història humana. En les societats primitives, basades en la caça i la recol·lecció, existia molt poca estratificació social, especialment perquè hi havia molt poc que dividir en termes de riquesa o altres recursos. El desenvolupament de l’agricultura va produir un considerable augment de la riquesa, i això va provocar molta estratificació. En les societats agrícoles l’estratificació social va prendre forma piramidal, amb un gran nombre de persones situades a la bases i quantitats successivament menors de persones a mesura que s’ascendia vers el vèrtex. Actualment, les societats industrials i postindustrials són extremadament complexes, amb un gran nombre de persones ocupant els extractes mitjà i mitjà-baix (l’anomenada classe mitjana), un nombre de persones lleugerament menor en la base i molt poques persones en els extractes superiors.
 
Els tipus principals d'estratificació acceptats comunament pels sociòlegs són cinc, i corresponen a les societats en què vigeix l'[[esclavitud]] (Grècia i Roma antigues, alguns estats dels EUA als s. XVIII i XIX, etc.), l'ordre medieval d'[[estament]]s, el sistema hindú de [[casta|castes]], la [[lluita de classes]] de la teoria marxista i la divisió dels individus i grups segons el seu estatus social.<ref>{{GEC|0181986|estratificació social}}</ref>
 
=== Esclavitud ===
Línia 163:
 
=== Classe ===
el concepte de classe fa referencia a un grup d’individus que tenen en comú la mateixa situació o condició social, determinada pel patrimoni familiar o personal, però també per altres factors (com el naixement, professió, riquesa, treball, etc.). El nom sorgeix amb els primers teòrics de la societat dels segles XVIII i XIX, [[Adam Smith]], [[David Ricardo]], A. de Tocqueville i [[Karl Marx]], i al·ludeix a la situació pròpia de la societat capitalista en què, malgrat la igualtat teòrica de dret, els ciutadans són manifestament, i de fet, desiguals.
 
La desigualtat pròpia de la societat capitalista es deu, segons [[Karl Marx|Marx]], a factors estructurals determinats per les relacions de producció, les quals determinen l’existència de dues classes antagòniques, la burgesia i el proletariat, entre les que s’estableix una lluita de classes, que no ha de cessar, pensa Marx, mentre no sigui realitat la societat comunista sense classes.