Diferència entre revisions de la pàgina «Nomenclatura binomial»

m
Corregit: respecte els codis > respecte als codis
m (Corregit: és tant comú > és tan comú)
m (Corregit: respecte els codis > respecte als codis)
Totes les accions relacionades amb l'establiment de la nomenclatura binomial tendeixen a afavorir l'estabilitat d'ella mateixa. En el cas que una espècie sigui transferida d'un gènere a un altre (cosa que ocorre sovint mercès a l'adquisició de nous coneixements per part dels científics), el segon terme o epítet de l'espècie es conserva sempre que sigui possible. De la mateixa manera, si el que fins aleshores es creia que eren dues espècies diferents passa a considerar-se com a una de sola, els antics noms d'espècie esdevenen termes de subespècie.
 
Tot i això, aquesta estabilitat no és ni de bon tros absoluta. Un organisme pot tenir més d'un nom científic en ús, depenent de l'opinió dels científics, la conservació taxonòmica respecte elsals codis de nomenclatura o els avanços en [[filogènia molecular]]. Una altra font d'inestabilitat és la norma que estableix que la nomenclatura ha de respectar l'ordre en què una espècie va ser descoberta i anomenada.
 
Les normes de nomenclatura regeixen com s'anomenen les plantes (inclosos els fongs i els cianobacteris), els cultivars, animals, bacteris i virus. Aquestes normes difereixen entre elles. Per exemple, el codi de nomenclatura de plantes ICBN no permet la [[Tautònim|tautonomia]], mentre que el ICZN (per a animals) sí. S'ha provat d'impulsar un codi general anomenat BioCode que substituiria tots els altres, unificant-los, però també s'està discutint la possibilitat d'un PhyloCode o codi filogenètic que anomenaria totes les espècies i grups filogenèticament.
1.133.152

modificacions