Shinkansen: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants
m Corregit: respecte la xarxa > respecte a la xarxa
Línia 4:
Els orígens de la xarxa d'alta velocitat japonesa cal trobar-los a la dècada dels cinquanta del segle passat. En aquells moments, alguns trams de la xarxa convencional japonesa, com la línia Tokaido, estaven a punt d'arribar a la saturació. Fou aquest motiu que va empènyer a la companyia de ferrocarrils a construir una nova línia que servís per descongestionar el corredor [[Tòquio]] - [[Osaka]].
 
La construcció d'aquesta línia té algunes particularitats respecte a la xarxa existent. En primer lloc s'utilitzà un ample de via normal (1,435mm), en comptes de l'ample de via mètrica (1,000m). En segon lloc, la nova xarxa seria d'ús exclusiu de viatgers i comptaria amb un nombre reduït de parades, que farien el paper d'intercanviadors amb la xarxa tradicional. Finalment, la nova xarxa hauria de ser resistent a tifons i terratrèmols, i permetre l'evacuació de les grans ciutats en cas d'emergència.
 
L'[[1 d'octubre]] de [[1964]], coincidint amb la celebració dels Jocs Olímpics, es va obrir la ruta Tòquio-Osaka, de 515 km de longitud. En aquells moments la velocitat màxima que oferia era de 210 km/h. La durada del trajecte complet era d'entre quatre i cinc hores. Es van oferir dos tipus de trens, els Hikari i els Kodama. Tot i ser tecnològicament idèntics, els primers feien parada només a certes estacions intermèdies ([[Nagoya]] o [[Kyoto]]), mentre que els Kodama s'aturaven a totes les parades. Aquesta distinció ha perdurat fins a data d'avui.