|
== El mite d'Èdip ==
=== Infantesa ===
Abans de casar-se, LaiLaios i JocastaIocasta van consultar l'[[Oracle de Delfos]], el qual els advertí que "el fill que tinguessin arribaria a ser assassí de son pare i espòs de sa mare". LaiLaios, en veure néixer el seu primer fill, tement l'acompliment del destí, va encarregar a un servent fidel que matés la criatura, però el [[serf]], compadit per la fragilitat del nen, es va limitar a abandonar-lo a la [[muntanya]], lligat pels [[peus]] a un [[arbre]]. D'aquí li ve a '''Èdip''' el seu nom (Peus inflats). Un [[Pastor (ofici)|pastor]] anomenat [[Forbas]], que pasturava els [[ramat]]s de [[Polibi]], [[rei de Corint]], el va alliberar i se'l va afillar. Finalment Polibi i la seva dona Peribea el van adoptar com a fill propi.
Aviat Èdip va destacar per la seva força extraordinària i la seva intel·ligència. A tal punt que provocava l'enveja dels seus companys de joc, fins que un d'ells, ressentit, li va revelar el seu origen adoptiu. Èdip, turmentat per aquesta idea consulta l'Oracle de Delfos. Aquest, com passa sovint amb tots el [[oracle]]s, li contesta una frase enigmàtica que desencadena la tragèdia: "No tornis mai al teu país d'origen si no vols cometre l'assassinat del teu pare i casar-te amb ta mare". Commogut per aquestes paraules, Èdip decideix no tornar mai més a Corint, desconeixent que no és en realitat la seva pàtria originaria.
=== Fugida de Corint ===
[[Fitxer:IngresOdipusAndSphinx.jpg|200px|thumb|Èdip respon a l'enigma de l'Esfinx, de [[Jean Auguste Dominique Ingres]], c. 1805 ]]
EdipÈdip marxa de Delfos a l'aventura cap a [[Beòcia]], fins que per un camí estret es troba amb quatre persones, una de les quals, un home vell, de mala manera li exigeix que surti del camí perquè pugui passar ell i el seu carro. Després d'una disputa Èdip mata aquest home vell, qui tràgicament era son pare Lai. Així s'acompleix la primera part de l'oracle. Tebes es va quedar sense rei, i a més a més, va patir una nova desgràcia: l'[[Esfinx]], un [[monstre]] amb rostre i mans de dona, la veu d'home, cos de gos, cua de serp, ales d'au i urpes de lleó, assolava tota la contrada. Se situava a un turó a l'entrada de la ciutat de Tebes i a tots els vianants els proposava un enigma i si no li'n donaven resposta els devorava. Creont, germà de Jocasta, havent pres temporalment la regència de la ciutat, davant d'aquest flagell que s'enduia milers de vides, va anunciar que concediria la corona de Tebes i la seva reina a qui destruís el monstre.
L'enigma de l'Esfinx era:
=== L'horror d'Èdip ===
Així fou com Èdip esdevingué [[rei de Tebes]]. Casat amb sa mare sense saber-ho tingueren dos fills: [[Etèocles]] i [[Polinices]] i també dues filles, [[Antígona (filla d'Èdip)|Antígona]] i [[Ismene (filla d'Èdip)|Ismene]]. Molts anys després del matrimoni una [[pesta]] horrorosa assola la ciutat. És l'inici de la trama ''d'Èdip Rei'' de [[Sòfocles]]. Aquesta pesta matava homes i dones per igual i s'estengué a tota la ciutat. Èdip envià '''Creont, '''germà de Iocasta, a '''Delfos''' per preguntar a l'oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. [[Apol·lo]] contesta que la pesta no cessarà fins que sigui castigat l'assassí d'ende '''LaiLaios''', encara present a Tebes. Èdip emprèn aleshores una investigació per descobrir el culpable, investigació que acabarà revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de [[Corint]] per anunciar-li la mort de [[Polibi]] li confessà que el va recollir d'infant i el servent de LaiLaios resultà ser el mateix, '''Forbas''', el pastor que el va abandonar. D'aquesta manera Èdip descobrí que el seu [[destí]] s'havia acomplert inexorablement, malgrat els intents de son pare i d'ell mateix per evitar-ho: matà son pare i es casà amb sa mare. JocastaIocasta, horroritzada per l'incest comès, es [[suïcidi|suïcidà]] penjant-se, mentre que Èdip es traguébuidà els [[ulls]] amb la punta d'una [[espasa]] per no veure els seus crims i fou desterrat per Creont, que assumí la regència de Tebes altre cop.
:"Oh els qui la paterna Tebes habiteu, mireu Èdip,
|
