Barthélemy d'Eyck: diferència entre les revisions

|moviment = [[Primitius flamencs]]

|educacio =

|patrons =

|influenciatper = [[Jan van Eyck]] i [[Robert Campin]]

| títol1 = [[Tríptic de l'Anunciació d'Ais]]

| any1 = 1443-1444

| descripció1 =

L'escena principal del retaule és una [[Anunciació]]; els personatges estan emmarcats dins d'una església d'acord amb la tradició francesa. Les ales, on apareixen els profetes [[Isaïes (profeta)|Isaïes]] i [[Profeta Jeremies|Jeremies]] –actualment separades de la taula central i exposades al ''[[Museu Boijmans Van Beuningen]]'' ([[Rotterdam]]) i al ''[[Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica]]'' ([[Brussel·les]])–, estan ubicades dins de [[fornícula|fornícules]] amb [[lluneta (arquitectura)|llunetes]] a la part superior.{{sfn|Panofski|1998|p=303}}

| títol1 = ''Sagrada Família davant la llar de foc''

| any1 = 1435

| descripció1 =L'obra prové del convent de les [[Orde de Santa Clara|Clarisses]] d'aquesta mateixa ciutat, fundat el 1432 per [[Coleta de Corbie|santa Coleta]].

 

| títol1 = ''Crist a la Creu''

| any1 = 1444

| descripció1 =

Aquest petita taula és un fragment d'una de més gran, datada el 1444. Prové possiblement d'una antiga [[predel·la]] on seria l'escena central, rodejada per una Mare de Déu i un sant Joan Evangelista. Destaca el detall, quasi sacríleg, de les mans i els peus tallats. Va ser adquirit pel [[museu del Louvre]] el 1993. El quadre conté un fons reproduint un teixit adomassat de color taronja molt freqüent a la pintura provençal de l'època i que s'assembla al que hi ha al Retaule Requin (Avinyó, Museu del Petit Palais), obra d'[[Enguerrand Quarton]], a qui havia estat atribuït aquesta taula anteriorment. La forma rabassuda de la cara del Crist i la seva mirada que llisca sobre el costat són característiques de l'estil de Barthélemy d'Eyck.<ref>[http://www.culture.gouv.fr/public/mistral/joconde_fr?ACTION=CHERCHER&FIELD_1=REF&VALUE_1=00000104451 Fitxa de l'obra al portal Joconde, col·lecció dels museus de França]</ref>

|títol1 = ''[[Retrat d'home (1456)]]''

| any1 = 1456

| descripció1 = Aquest retrat d'un anònim amb estrabisme divergent, conservat al [[Museu Liechtenstein]] de [[Viena]], va ser atribuït molt de temps a [[Jean Fouquet]]. Hulin de Loo, discutí aquesta adjudicació des de 1906 i hi veu més aviat «un deixeble reconegut, manifest, incontestable i directe de [[Johannes van Eyck]] que s'hauria pogut establir a Borgonya o a Provença». Li assignà el nom de convenció de «mestre de 1456».

No obstant això, un cop més, les traces d'afrancesament el situen, segons ell, més a prop de l'autor del [[Tríptic de l'Anunciació d'Ais]], sobretot pel color de la pell i el dibuix de les ungles.{{sfn|Hulin de Loo|1904|p=39}} Malgrat la disparitat entre diversos historiadors de l'art, Dominique Thiébaut, conservadora en cap del departament de pintura del [[museu del Louvre]], va reprendre el 1983 aquesta hipòtesi d'un pintor provençal i avançà el nom de Barthélemy d'Eyck. Aquesta adjudicació al pintor de [[Renat I|René d'Anjou]] està generalment admesa, de vegades amb un punt d'interrogació com en el moment d'una exposició a [[Bruges]] el 2002.{{sfn|Thiébaut|Lorentz|2004|p=130-131}}

|títol1 = ''La Crònica Cockerell''

| any1 = 1438-1442

| descripció1 = Es tracta de nou fulls dibuixats i pintats, que estan dispersos entre sis museus diferents. Són les úniques que resten d'un manuscrit copiat de la ''Crònica Crespi'' cap a 1438-1442. Deu el seu nom al seu antic propietari, el conservador britànic [[Sydney Cockerell]]. Aquests fulls, són originaris d'Itàlia i més precisament de [[Nàpols]] on es trobaven encara a finals del segle XV, han estat relacionats amb la pintura francesa i sobretot del cercle del rei René. Podrien haver estat realitzades en ocasió del sojorn del rei René a la zona entre 1438 i 1442. La presència de Pierre del Billant en aquest període està contrastada pels textos. Els historiadors de l'art, entre ells Nicole Reynaud, coincideixen que Barthélemy d'Eyck podria ser l'autor d'aquesta crònica.{{sfn|Reynaud| 1989|p=22}}

| localització1 = [[Metropolitan Museum of Art]] [[Nova York|(Nova York)]], [[Museu de Belles Arts del Canadà]] [[Ottawa|(Ottawa)]], [[Staatliche Museen|Museu Nacional de Berlín]], [[Nacional Gallery Of Victòria]] [[Melbourne|(Melbourne)]], [[Rijksmuseum]] ([[Amsterdam]]) i [[National Gallery of Art]] [[Washington DC|(Washington)]]

| títol1 = ''Hores Morgan''

| any1 = 1440-1450

| descripció1 = Aquest [[llibre d'hores]] es conserva a la [[Pierpont Morgan Library]] de [[Nova York]] (M358)<ref>{{ref-web|url=http://corsair.morganlibrary.org/msdescr/BBM0358.htm|títol=MS.M.358|web=Morganlibrary.org|consulta=5 s'agost de 2012}} </ref> La seva decoració va ser realitzada als anys 1440-1445 en col·laboració amb [[Enguerrand Charonton]], però està inacabada. Set de les miniatures i la majoria dels 24 medallons del calendari al començament del manuscrit són obra de Barthélemy, mentre que altres tres són l'obra del Picard. Va ser [[François Avril]] qui va descobrir en aquest calendari una inspiració eyckiena i els jocs d'ombres característiques del «Mestre del rei René». El descobriment de l'acte notarial què situa els dos homes a la mateixa època, ha vingut a confirmar aquesta adjudicació a Barthélemy d'Eyck.{{sfn|Avril|1977|p=9-40}}{{sfn|Thiébaut|Lorentz|2004|p=133-134}}

| localització1 = [[Pierpont Morgan Library]]

| títol1 = ''Hores Egerton''

| any1 = 1440

| descripció1 = Aquest [[llibre d'hores]] va ser il·luminat a París als anys 1410. es varen afegir diversos textos després de la seva adquisició pel rei René als anys 1440, així com cinc miniatures. Els ''Escut d'armes del rei'' (f.4v), una ''Vista del Sant Sepulcre de Jerusalem'' (f.5), la il·lustració del ''Rei mort'' (f.53), la ''Santa Hòstia de Dijon'' (f.110) i finalment ''Els Tres Valents que porten l'aigua de Betlem al rei David'' (f.139) han estat atribuïdes per la majoria dels historiadors a Barthélemy d'Eyck.{{sfn|Reynaud|1989|p= 32-35}} Aquestes miniatures presenten una influència molt [[Jan van Eyck|eyckiena]] tot posseint un caràcter molt francès.{{sfn|Avril|Reynaud|1993|p= 229}} Una atribució tanmateix discutida per Katherine Reynolds<ref name="Reynolds">{{ref-publicació|llengua=anglès|nom=Catherine|cognom=Reynolds|títol=The 'Très Riches Heures', the Bedford Workshop and Barthélemy d'Eyck| publicació=Burlington Magazine|volum=147|exemplar=1229|any=2005|pàgines=526-533|issn=|url=http://www.jstor.org/pss/20074073|consulta=2 de novembre de 2012}} </ref> o per Nicole Robin que prefereix veure-hi la mà de Pierre del Billant<ref>{{ref-llibre|nom=Françoise|cognom=Robin|títol=La Cour d'Anjou-Provence. La vie artistique sous le règne de René|editor=Picard|any=1985|pàgines=170-172|isbn=9782708401273|llengua=francès}} </ref>

| localització1 = [[Biblioteca Britànica]]

| títol1 = Afegitons a ''[[Les molt riques hores del Duc de Berry]]''

| any1 = 1440

| descripció1 = Diversos historiadors de l'art coincideixen a veure la mà de Barthélemy d'Eyck en un dels més cèlebres manuscrits il·luminats, actualment conservat al [[museu Condé]] de [[Chantilly]] (Ms.65). Segons l'italià [[Luciano Bellosi]],<ref> {{ref-publicació|llengua=italià|nom=Luciano|cognom=Bellosi|títol=I Limburg precorsi di Van Eyck ? Nuovo osservazioni sui « Mesi » di Chantilly |publicació=Prospettiva|exemplar=1|any=1975|pàgines=23-34}} </ref> el manuscrit dels [[germans de Limburg]], morts el 1416, va ser completat per un pintor que hauria intervingut als [[dècada del 1440|anys 1440]]. Les miniatures de certs mesos del calendari - febrer, març, juny, setembre, octubre i desembre - varen ser realitzades o acabades en aquesta època: certs vestits són característics de la moda de la segona meitat del segle XV. L'ús de les ombres darrere els personatges és també la seva marca de fàbrica, fins al punt que ha estat sobrenomenat el «mestre de les Ombres».

L'existència d'un pintor una mica anterior a meitat del segle fa qüestionar un tema amb consens entre els historiadors de l'art. Segons Bellosi, aquest pintor, que posseeix caràcters [[Jan van Eyck|eyckians]] i sens dubte vivia al cercle reial o en el de [[Renat I|René d'Anjou]], cunyat de [[Carles VII de França|Carles VII]], podria ser Barthélemy d'Eyck.<ref> {{ref-llibre|nom=Raymond|cognom=Cazelles|nom2=Johannes|cognom2=Rathofer| títol=Les Très Riches Heures du Duc de Berry|editor=La Renaissance du Livre|lloc=Tournai|any=2001| isbn=2-8046-0582-5|pàgines=218|llengua=francès}} </ref> Per a Nicole Reynaud, la representació dels gossos de ''desembre'', amb escuma a la boca, és quasi una signatura de l'artista.<ref> {{ref-llibre|nom=Nicole |cognom=Reynaud |capítol=Petite note à propos des Très Riches Heures du duc de Berry et de leur entrée à la cour de Savoie |coautors=M. Hofmann, E. König, C. Zöhl|títol=Quand la peinture était dans les livres. Mélanges en l'honneur de François Avril|lloc= Berlin|editor=Brepols |any=2007|pàgines=273-277 |llengua=francès|isbn=978-2-503-52356-9}} </ref>

| títol1 = ''Pas d'armes de la pastora de Tarascon''

| any1 = 1449

| descripció1 = Aquest text, redactat en vers per un parent del rei René, [[Louis de Beauvau]], dóna compte d'un torneig organitzat el 1449, posant en escena cavallers i dames disfressats de pastors i pastores. L'únic manuscrit d'aquest relat (Biblioteca Nacional de França, Fr1974) conté una miniatura en [[frontis]] representant una pastora trenant llorers per al futur vencedor. Aquesta escena presenta similituds amb l'«Emília al jardí» representada a ''[[La Teseida]]'' de Viena, particularment en la forma de les mans. La il·lustració segueix d'altra banda el text amb nombrosos detalls iconogràfics. Tots aquests elements recolzen, segons [[François Avril]], l'adjudicació a Barthélemy.{{sfn|Avril|Reynaud|1993|p= 231-232}}

| localització1 = [[Biblioteca Nacional de França]]

| títol1 = ''La mortificació del va plaer''

| any1 = 1455

| descripció1 = Existeix una dotzena de manuscrits d'aquest tractat de moral religiosa escrit també per René d'Anjou el 1455. L'exemplar sens dubte original i personal de René ha desaparegut, però es conserven cinc miniatures a la [[biblioteca municipal]] de [[Metz]]. Aquestes miniatures són atribuïdes a l'il·luminador de [[Bourges]] [[Jean Colombe]], si bé Barthélemy d'Eyck hi podria haver contribuït. Segons François Avril, el pintor del rei René les hauria començat i hauria deixat en un estat molt avançat. Diversos detalls d'aquestes pintures recorden altres obres del pintor: la cabana, la pesada maçoneria del castell, el riu i les seves ribes rocoses es troben en diferents miniatures del ''Llibre del cor d'amor enamorat''. Diversos detalls arquitectònics i sobretot els murs en maó que es troben al manuscrit de ''La Teseida''. Jean Colombe o el seu taller hauria acabat aquestes miniatures per la seva posada en color en els anys 1470, és a dir després de la mort de Barthélemy.{{sfn|Avril|Reynaud|1993|p= 236-237}}

| localització1 = [[Biblioteca municipal]] de [[Metz]]

| títol1 = ''[[Llibre del cor d'amor enamorat]]''

| any1 = 1465

| descripció1 = Aquesta obra és una epopeia cavalleresca nodrida de literatura [[Amor cortès|cortesana]] escrita en vers i en prosa pel rei René en persona el 1457. El manuscrit conservat a [[Viena]] (Vindobonensis 2597) va ser escrit cap a 1458-1460. Les seves il·luminacions varen ser començades per Barthélemy d'Eyck cap a 1465. Varen ser interrompudes per la mort de l'artista: 16 miniatures sobre les 44 previstes varen ser pintades, sobre els 50 primers fulls. Aquestes miniatures, molt properes al text, sovint resumeixen en una imatge diversos episodis evocats a la mateixa pàgina. Formant cadascun dels petits quadres, utilitzen molt freqüentment els [[Clarobscur|clarobscurs]] i els jocs d'ombres, com en els seus afegitons a les ''Molt Riques Hores''.{{sfn|Gautier|2009|p=300-303}}

| localització1 = [[Biblioteca Nacional d'Àustria]]

| títol1 = ''Hores de René d'Anjou''

| any1 = 1459-1460

| descripció1 = Aquest [[llibre d'hores]], datat als anys 1459-1460, és sens dubte l'últim en possessió del rei (BNF, llatí 17332). Fou probablement executat sota el seu control directe. Una sola miniatura va ser realitzada: la que representa la Verge tal com en un quadre votiu, de mig cos, el cap inclinat i cobert amb un vel blau. Aquesta imatge reprèn sens dubte un quadre que havia estat de René d'Anjou i avui està desaparegut. El manuscrit conté igualment decoracions al marge presentant símbols representant el rei René i la seva història al final de la seva vida però estan en gran part enfosquides. Aquesta proximitat amb el duc d'Anjou així com el domini dels emblemes del duc defenen l'adjudicació al seu pintor més proper, Barthélemy d'Eyck, fins i tot si aquest no hagués fet més que supervisar la realització de les decoracions dels marges.{{sfn|Avril|Reynaud|1993|p= 233-234}}

| localització1 = [[Biblioteca Nacional de França]]

| títol1 = El ''[[Llibre dels tornejos]]''

| any1 = 1440

| descripció1 = El ''Tractat de la forma i condicions de com es fa un torneig'' és un text escrit pel propi René d'Anjou descrivint un nou model de desenvolupament de torneig de cavalleria, prenent l'exemple d'un afrontament fictici entre el cercle del [[Llista de governants de Bretanya|Duc de Bretagne]] i el del [[Duc de Borbó]]. Les il·lustracions ocupen 36 pàgines el que correspon a un terç d'aquest manuscrit conservat a la [[Biblioteca Nacional de França]] (Fr2695). Es tracta no d'il·luminacions tradicionals sinó d'[[aiguada|aiguades]] de tinta. Aquestes il·lustracions reflecteixen una estreta relació entre el rei escriptor i el seu pintor: les miniatures són un formiguer de desenes de detalls presents en el text del qual és sens dubte el manuscrit original. La manera de representar l'escut d'armes, les formes de les [[cimera (heràldica)|cimeres]] típiques de les regions entre el [[Rin]] i el [[Mosa]], així com l'ús del clarobscur recorden l'art de Barthélemy d'Eyck. El manuscrit és datat dels anys 1460, segons la seva filigrana i els símbols heràldics utilitzats<ref>{{ref-llibre|títol=Le Livre des Tournois du Roi René de la Bibliothèque nationale (ms. français 2695)|nom=François|cognom=Avril |lloc=Paris|editor=Herscher|any=1986|pàgines=85| llengua=francès}} </ref>{{sfn|Gautier|2009|p=276-283}}

 

| títol1 = ''[[La Teseida]]''

| any1 = 1460

| descripció1 = Aquest manuscrit, actualment conservat a la [[Biblioteca nacional austríaca]] (Vindobonensis 2617) és l'única versió il·lustrada amb una traducció francesa de la cèlebre obra de [[Giovanni Boccaccio]]. Va ser redactat en els anys 1460 i va incorporar grans miniatures ocupant més de la meitat de les pàgines. Setze han estat totalment pintades. Barthélemy d'Eyck va realitzar sens dubte la primera campanya d'il·luminació, que cobreix la primera part del llibre als anys 1460 a [[Ais de Provença]]. A més a més d'una inicial historiada representant Boccaccio al seu taller (f.3), hi ha una miniatura representant una escena de dedicatòria (f.14v), ''La Victòria de Teseu contra les Amazones'' (f.18v-19), ''El Triomf de Teseu a Atenes'' (f.39), ''Emília al jardí'' (f.53), ''L'Alliberament d'Arcita'' (f.64), ''Emília testimoni del duel d'Arcita i Palamon'' (f.76v-77) ''L'Oració d'Arcita, Emília i Palamon'' (f.102). Les altres són obra de la mà d'un altre pintor favorit del rei René, el [[mestre del Boccaccio de Ginebra]], que s'hi dedica a Angers als anys 1470. També va acabar algunes de les miniatures de Barthélemy, com les cares de la doble pàgina 76v-77. L'estil de Barthélemy es troba en els personatges de gran talla i els paisatges d'horitzó baix i poc detallats. Ha transposat una història antiga en la decoració del seu temps: els accessoris, els vestits, l'arquitectura i els vaixells daten dels anys 1460.{{sfn|König|2009|p=270}}

| localització1 = [[Biblioteca Nacional d'Àustria]]

| títol1 = ''Retrat de Lluís II d'Anjou''

| any1 = entre 1456 i 1465

| descripció1 = Aquest dibuix a ploma i [[aquarel·la]] sobre paper conservat al gabinet de les estampes de la [[Biblioteca Nacional de França]] representa [[Lluís II de Provença|Lluís II d'Anjou]] (1377-1417), pare de René. Es tracta probablement de la còpia d'una pintura més antiga contemporània del model, ja que la filigrana del paper utilitzat, difós a Provença, indica una data entre 1456 i 1465, és a dir, després de la seva mort. A més a més, la finesa dels trets de la cara i de la caputxa indica una influència de Van Eyck. Ha estat sens dubte ampliat al segle XVIII com ho ensenyen clarament els marges. Segons François Avril, tan sols Barthélemy d'Eyck seria capaç d'atènyer tal nivell, en un retrat considerat com un dels més bonics del segle XV. Aconsegueix alhora realitzar un facsímil d'una obra més antiga, com ja ho havia fet a la miniatura de la Verge del llibre d'hores de René d'Anjou o en la ''Crònica Cockerell'', tot inserint-hi algunes de les característiques del seu estil, com la representació de les matèries i de la pell.{{sfn|Avril|Reynaud|1993|p= 232-233}}

| localització1 = [[Biblioteca Nacional de França]]